Alguns ja m’ho comenten. Carles que t’has posat massa seriós. Que abans les teues columnes eren més simpàtiques, buscant-li sempre la volta als temes del poble, amb humor, campetxanes, com el rei aquell. I jo, vergonyós, amague el cap. Potser perquè un, amb els anys, es creu més solemne obligat a no oferir una opinió…

Reflexionàvem en l’article anterior sobre les causes i efectes de l’actual inestabilitat política nacional i d’eixa estranya sensació de que els partits majoritaris corren perill de perdre la seua hegemonia. Una corrent que fàcilment podria escampar-se a nivell local. Per això deixàvem pendent un assumpte important: És necessari un canvi a qualsevol preu? Hem de…

Ja han passat tres anys i mig. Alguns pensaven que els ecos de la indignació s’anirien poc a poc diluint amb la mil·limètrica recuperació econòmica. Pareix que la cosa avança, que ja caminem endavant, però no el suficient per a moltes famílies espanyoles, valencianes i torrentines. L’últim informe de Cáritas així ho reflecteix: un 31,7%…

El calendari marcava 31 d’octubre. Torrent, allà pel 1889, era un poble tranquil i agrícola, molt lluny de l’explosió demogràfica que viuria a meitat del segle XX. Un volteig de campanes va trencar eixa quietud. Als carrers que envoltaven l’església i la xicoteta fortificació començaren a brotar caps, curiosos per tant rebombori. Era el Senyor…

Menuda s’ha muntat. Joves contra majors. Nous aires contra veterania. Renovació contra experiència. Perquè, sin comerlo ni beberlo, en les últimes setmanes s’hem desdejunat com dins del PSPV-PSOE i Compromís de Torrent el debat entre joves i vells s’ha instaurat. Ros i Campos. Beguer i Alabajos. Evidentment tot no és ni blanc ni negre, sinó…