Anava jo a la meua, intentant fer memòria del que devia comprar, quan se’m va apropar per darrere. “Eres Carles, veritat? Volia donar-te les gràcies per l’article”. Era Raquel, la germana de Vicent. Feia poc de la seua mort. No vaig saber què respondre. Hi ha agraïments que mai voldríem escoltar. Conversàrem un moment. Sobre…

El veïnat és dotor. Tots ho som. Amb les xarxes socials ara és més fàcil. Són el delivery de la intimitat, t’ho envien sense moure’t. Una de les meues exposicions públiques favorites és Sant Blai. Els estats i stories s’omplen de cassoles. És la gran passarel·la del Rossejat. Tots me pareixen suculents. Pareguts però diferents. Com les truites de creïlles, no hi ha dos iguals. Tots, amb els mateixos ingredients però amb la seua personalitat. Cap superarà mai al de ma mare. Els sabors també tenen sentiments. Nosaltres, que vivíem en front del forn de Toran, mai baixàrem a coure l’arròs. Li feia vergonya. Jo veia per la…

Són coses de l’edat. Et fa més sensible, melancòlic, mirar la vista enrere, tornar on fores feliç. Passeje molt estes setmanes amb la meua filla. Mirant-nos l’un a l’altre. Acabant de conèixer-nos. Començàrem pujant l’Avinguda. Em feia un Saona. O un Las Américas. Ara he canviat de pla. Cada migdia transite una zona diferent de…