Moltes llegendes urbanes s’han escoltat sobre els funcionaris. Diuen que tenen poders màgics en l’art de fitxar, hi ha qui assegura que poden fer-se invisibles davant els marrons, també que la seua velocitat d’eixida els divendres a migdia només pot ser causa d’éssers sobrenaturals. El que és innegable és que són el pulmó dels consistoris.…

La vida està plena de paradoxes, només hi ha que fixar-se bé. Per exemple, en el metro trobem martells trencavidres per a emergències que, per a accedir a ells, abans hi ha que trencar el vidre. Ningú s’escapem, el meu fill té una camiseta de Real Madrid i jo no l’he tirat de casa. Sabent…

Qualsevol que pense que la vaga de l’educació pública no està justificada és perquè no coneix la realitat de les aules. Mala no és, però òptima, ni molt menys. Els temps i les formes de la convocatòria poden ser discutibles, però el que es demana és el que estan patint alumnes i professors des de fa anys: ràtios més lògiques, inversió real en inclusió, un pla de climatització, agilitat en les substitucions, reduir l’asfixiant burocràcia, no…

Hi ha qui no sap estar en casa. Qui s’apunta a totes els saraos. Torrent és un poble que te concedeix moltes oportunitats. Fins i tot, hi ha qui fa triplet: falla, germandat i comparsa. Al séptimo día no descansó. Quina barbaritat, presentant el justificant de les quotes se’ls deuria aplicar una rebaixa en la…

El dia després costa moure. Trenca l’alba i la ciutat desperta pereosa, quieta, com intentant no cridar l’atenció, a pas lent, calculant esforços, mentre els carrers es recuperen poc a poc de l’excés de les jornades anteriors. Caminar a primera hora del matí per l’urbe ensopida és un plaer menut, respirant pau, degustant el silenci.…