Hi ha qui no sap estar en casa. Qui s’apunta a totes els saraos. Torrent és un poble que te concedeix moltes oportunitats. Fins i tot, hi ha qui fa triplet: falla, germandat i comparsa. Al séptimo día no descansó. Quina barbaritat, presentant el justificant de les quotes se’ls deuria aplicar una rebaixa en la contribució. Perquè contribuir al poble, contribueixen. Hi ha qui, a més, suma clavaries. Que no es perda res, que no s’ho conten. I que tinga un bon pressupost familiar. I un bon armari també.
El FOMO, en anglés Fear of Missing Out, és l’ansietat social, la por de perdre’s aquelles experiències gratificants, els events que altres van a disfrutar. El fomo festiu existeix, és real. Eixa necessitat d’estar en totes. I de mostrar-ho. Xiqueta meua, tinc el cor encés en flames y quiero que lo veas. Sense mòbil, sense la foto de l’Ofrena, de la torre en la Crida, maquillant-se per a la Gran Entrada o obrint-se la carxofa, no som ningú.
Jo no volia, em negava, però enguany he tingut paje en casa. Hem estat ben dins de l’encontre. Com em sol passar, estava completament equivocat. Al final ho he viscut amb molta il·lusió. Ha sigut una bonica experiència per a tots i s’hem sentit molt partícips i agraïts amb Inma i la família Puchades Vallejo. Serà el més prop que estarem de la Triple Corona: un ratito de gloria.
Les quinieles de reines y séquito sempre ha sigut un divertiment per al Torrent més profund. Hi ha qui és reincident. La reina de l’any que ve fou cambrera fa només un any. Inma Puchades ha sigut patge, cambrera i reina. El meu amic Santi Miquel va batejar en la retransmissió en directe eixe triple estatus: la palma d’or.
Baixar tres vegades el carrer del Convent, qui fora reina!
NOTA: “Fomo festiu”, artículo publicado en la edición número 423 de La Opinión de Torrent
Miope 