En verano se debe evitar perder las rutinas, pero una rutina nunca puede arruinar un buen plan. Lo leí de un psicólogo infantil en una newsletter. Lo asumí como propio. Yo, que me jacto de leer por la noche mientras los demás chapan el chiringuito..Viajamos al Prepirineo con los amigos. Veintitrés en una casa. Lo…

Qui vam viure l’eclosió dels moros i cristians de Torrent, allà pels dos mils, sabem que, sense ser premeditat, cada filà i comparsa de forma natural va anar formant-se una personalitat pròpia. La ingenuïtat i espontaneïtat d’una festa que no era pròpia, sense referents locals, ho va facilitar. Ara als cuartelillos costa distingir qui és qui, semblen tots iguals, pocs es pareixen als pares. Alguns caràcters festers brotaren amb més notorietat que altres, no hi ha res pitjor que…

El calor me mata, cantava Kiko Veneno, i també provoca errors. En l’anterior article, jugant amb la potent personalitat dels Berberiscos, afirmava que, dins d’alguns dels seus pecats, menjaven rossejat en Mig Any i havien tingut un solaret de bades i no era cert com prompte em feren saber (vaja, un poc sí els preocupa què es pensa d’ells). Així que…

A veces me pregunto si merece la pena. Por qué tres años más. No me llena el ego. Hay costes personales. Soledad. Y nadie es imprescindible. No somos más listos que los demás. Somos, simplemente. No tenía claro si dejarlo por escrito. Aquí no hemos venido a quejarnos sino a no ser impasibles. Nunca estarás…

Tota dona torrentina vol ser reina. Ho somia de xiqueta. Ho rememora amb nostàlgia de major. Algunes diran que no, que tanta pompositat no els va, però menteixen. Totes ho desitgen. Només hi ha que observar els seus rostres el diumenge de Glòria. Els que tenim el privilegi de processonar prop, amb la discreció de…