Tota dona torrentina vol ser reina. Ho somia de xiqueta. Ho rememora amb nostàlgia de major. Algunes diran que no, que tanta pompositat no els va, però menteixen. Totes ho desitgen. Només hi ha que observar els seus rostres el diumenge de Glòria. Els que tenim el privilegi de processonar prop, amb la discreció de la cara tapada, contem amb una posició privilegiada per a contemplar el fenomen, el de la mirada perduda. La dona torrentina, mentre analitza el traje, com li para, com llueix, durant uns segons, breus, es transporta dins d’ell, es visualitza baixant el carrer del Convent, sent reina per un instant.
No hi ha més gran a Torrent que ser Reina del Encontre. Bé, sí, ser reina, fallera major i capitana. La Triple Corona. Ja ho hem parlat alguna vegada. Si Déu vol, algun dia una torrentina tancarà el cercle, ascendirà al més alt. Alguns vos ho preneu a broma. Jesús Ros, no. És gat vell. Sap que les corones renten vots. Per això duu a Inma García Barat en quart lloc a la seua llista electoral. Reina i fallera major, tota una doble corona. I no és el primer càrrec fester que ha ubicat en bona posició. Encara manté a Paco Pepe Arnau. Tots els recordarem per ser el capità moro amb el boato més exuberant.
Poques dones torrentines compliran el seu somni. Només unes privilegiades. Per això a algunes ja les van preparant des de xicotetes, fent-les patges o cambreres primer, posant-se els pares en llocs d’influència dins de les germandats, tantejant les que no tenen candidates o calculant edats i possibilitats. És un joc de escacs molt silenciós. Hi ha que saber col·locar estratègicament les peces. A la reina. Com aparèixer vestida de clavariessa en primera fila darrere del pas. Tota una declaració d’intencions.
Tot, per algun dia, baixar pel carrer del Convent.
I ser una reina real.
NOTA: “Reines”, artículo publicado en la edición número 397 de La Opinión de Torrent.
Miope 