Qui em coneix sap que sóc gent de pau, però també que no soporte la mala educació. Per això fa un parell de diumenges tirava fum quan vaig contemplar a la placeta de l’Església com quatre Presidents Infantils (que esperaven el seu torn per a rendir ofrenes a una fallereta al Parroquial) es pujaven dalt…

En l’article anterior, si recorden, els deixava en una nit de Nadal gèlida de temperatura per a la majoria i gèlida d’ànim per a uns pocs. Es tractava d’un joc literari basat en una ensomniació personal però que amagava darrere la cruda realitat de les altres nits de Nadal. I així fou. Tocaven les vuit…

És un pensament que m’envaeix cada 24 de desembre. Una imatge mental que m’agafa fort i, poc a poc, s’escampa ben dintre meu com un virus. Quan el silenci comença a escampar-se pels carrers d’un Torrent que, poc a poc, es deté, involuntàriament, m’imagine a mi mateix, solitari per eixos carrers, contemplant les llums de…

Alguns ja m’ho comenten. Carles que t’has posat massa seriós. Que abans les teues columnes eren més simpàtiques, buscant-li sempre la volta als temes del poble, amb humor, campetxanes, com el rei aquell. I jo, vergonyós, amague el cap. Potser perquè un, amb els anys, es creu més solemne obligat a no oferir una opinió…

Reflexionàvem en l’article anterior sobre les causes i efectes de l’actual inestabilitat política nacional i d’eixa estranya sensació de que els partits majoritaris corren perill de perdre la seua hegemonia. Una corrent que fàcilment podria escampar-se a nivell local. Per això deixàvem pendent un assumpte important: És necessari un canvi a qualsevol preu? Hem de…