I ací estem. Un any més. Davant de la columna punyetera. Eixa. La que te poden tirar en cara en festes si t’has passat de frenada en els comentaris. El problema d’estar clavat en el meollo. Ja veuen què dura és la vida del columnista. Ací estic jo, angoixat, davant del teclat, qüestionant-me què escriure…

En Torrent tots els dies ix el sol. Cada matí, si som educats, som 80.551 qui diguem bon dia. Tenim de tot un poc: forners, cambrers, agranadors, poetes, llauradors, jubilats i, fins i tot, xiquets. De fet, l’any passat varen nàixer 854 torrentins. Cadascú, com Déu mana, té la seua llar familiar, 29.851 en total.…

Deia una cita cèlebre de l’escriptor H.G. Wells que vaig trobar amagada en un sobret de sucre que “Per què hem de témer els canvis si tota la vida és un canvi?”. Tota la raó. Però ens costa posar-ho en pràctica. Ens fa por el futur, la incertesa, el no saber què va a passar.…

Açò va ràpid. En el curt període entre l’escriptura d’estes lletres i la seua lectura pot passar de tot. Esta columna, inclús, podria quedar obsoleta. Perquè van a ser dies frenètics, dies de negociacions, dies on el resultat disgregat de les urnes (cinc partits, cap amb més de nou regidors per a un Ple de…