Rastro de Dios era el seu àngel favorit. No apareixia per cap lloc al relat bíblic però ell sabia que existia. Ho deia el llibre que li feren llegir a l’escola. Li va agradar tant que cada Nadal tornava a ell. Li fascinava la història d’aquell àngel xicotet que només sabia volar dins de l’estel…

Deu ser cosa de l’edat. Quan allà per 2007 començava amb aquests textos, ho feia atret per parlar de política, per crear opinió pública, còmodament des del meu ordinador, sent tendència, un gurú local. Res de res. Gurú de ma casa. Amb el temps he acabat filosofant més sobre la vida que vigilant al consistori.…

Anem pujant per l’Avinguda. La farmàcia és una visita freqüent quan tens un menut a casa. Dos dies seguits duguem. Ell observa atent tot el que hi ha al seu voltant. Jo també. Es palpa al carrer, a l’ambient. Tot ha tornat a reviure. Famílies que ixen del súper, compres pendents, adolescents apurant la vesprada,…

Cadascú tindrà el seus records amb ell. En estos tristos dies s’han pogut escoltar alguns. Defineixen molt bé com era. Quan duguérem a escena “Sale el sol” se li demanà l’ajuda en la segona part amb uns telons. Ahí estava sempre. Quet i preparat. Puntual i precís. Com procedia en l’església. Al finalitzar cada funció…