La memòria és molt capritxosa. Recorde pocs moments concrets de l’escola, en Monte-Sión. M’agradaria conservar més, poder passejar-me per ells, però el pas del temps ho desdibuixa tot. En canvi, sí tinc una sensació global de felicitat, de ser anys venturosos, afortunats. Érem un bon grup. El C. La majoria veníem junts des de preescolar.…

Tocava el campanar les set de la vesprada quan vaig escoltar rialles a la meua esquena. Passejava jo pel Raval amb el meu fill. Em vaig girar curiós. En un bar oferien cerveses a tres reis mags. Creuaren a la carrera davant meua. Devien tindre presa. S’agafaven les capes per a no caure. Eren Gaspar,…

Rastro de Dios era el seu àngel favorit. No apareixia per cap lloc al relat bíblic però ell sabia que existia. Ho deia el llibre que li feren llegir a l’escola. Li va agradar tant que cada Nadal tornava a ell. Li fascinava la història d’aquell àngel xicotet que només sabia volar dins de l’estel…

Deu ser cosa de l’edat. Quan allà per 2007 començava amb aquests textos, ho feia atret per parlar de política, per crear opinió pública, còmodament des del meu ordinador, sent tendència, un gurú local. Res de res. Gurú de ma casa. Amb el temps he acabat filosofant més sobre la vida que vigilant al consistori.…