Són coses de l’edat. Et fa més sensible, melancòlic, mirar la vista enrere, tornar on fores feliç. Passeje molt estes setmanes amb la meua filla. Mirant-nos l’un a l’altre. Acabant de conèixer-nos. Començàrem pujant l’Avinguda. Em feia un Saona. O un Las Américas. Ara he canviat de pla. Cada migdia transite una zona diferent de…

Vicent i Rafel. Sempre inseparables. Des de menuts. Veïns de la plaça de la Pertusa, foren companys de jocs, de llaurar, fidels en l’amistat i allunyats en la ideologia. Un, catòlic i tradicional; l’altre, ateu i llibertari. El 19 de juliol de 1936, dos dies després d’esclatar la Guerra Civil, varen incendiar l’església de l’Assumpció.…

No per cridar més fort tens més raó. M’ho soltava molt ma mare quan d’adolescent perdia els nervis. Un consell que m’està venint molt al cap en esta època de crispació política. Anem polaritzant-nos a marxes forçades. I, com deia aquell, acabarem fent-nos mal. O, pitjor, deixarem de parlar de política per saturació. Per por…

Un dels pitjors malsons de qualsevol xiquet és que et deixen abandonat. Que no se’n recorden de tu. Que no et repleguen, per exemple, del col·legi. A mi mai em va passar. Els meus pares sempre foren dels puntuals. També dels patidors. Dels que s’esperaven un poc a les cinc si tardava el d’algun amic.…

Del serial de moda en Torrent els faig a tos assabentats. No és La Promesa, encara que molts estiguen enganxats. Els parle d’“Ací no hi ha qui neteje”, la divertida entrega diària on la facció popular del govern local i els socialistes torrentins dirimeixen sobre l’estat higiènicdels nostres carrers. És tot un passeig pel terme,…