Què dir quan ja s’ha dit tot. Quan tot el que diguem mai expressarà la desolació. Algún día encontraremos las palabras para explicarlo, es sincerava un bon amic a peu de tragèdia, estamos reconstruyendo todo, los edificios y las personas. Sap de què parla. Jo he sigut incapaç d’escriure res en xarxes. Ni compartir cap…

Hi ha tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les que rellegir un llibre sembla una temeritat, renunciar a altres. Amb excepcions. Torne cada temps a “Memorias Liquidas” d’Enric González, una de les millors cròniques personals sobre l’ofici del periodisme. Així, renove vots, no oblide la meua professió primera..Cada taula, un Vietnam. Esta…

Volem pensar que sí. Que tornem renovats de les vacances. Que venim millors. Que l’aire de El Vedat ens ha ajudat a pensar en més claredat. Però res canvia després de l’estiu. Som els mateixos. Igual de maniosos. Amb els mateixos vicis. Amb el ping-pong mediàtic entre PP i PSOE, entre Torrent al dia i…

Els no-moments. Els presente una nova teoria estúpida. Eixos minuts, hores o èpoques on sembla que tot s’atura. Pose un exemple: la vida de 16:00 a 17:00. Llevat que s’estiga treballant o en una bona sobretaula, no m’entra al cos cap activitat que no siga la migdiada. Encara que siga curta i amb un xiquet…

Els pantalons pirata, les renyoneres, el Tamagochi, els bolígrafs de quatre colors, els pins, ballar el Aserejé, Macaulay Culkin… algunes modes conforme vingueren se’n anaren. Ja ni les recordem. Possiblement per vergonya. Altres són pendulars. Enguany toca les Samba com altra temporada foren les New Balance. De caure en les modes ningú s’escapem. La majoria…