Tinc una por recurrent, no trobar el cotxe en el pàrquing. Mire a un costat, a altre, i tot és igual, no sé cap on tirar. Sense guia ni referència, estic tan perdut com el vehicle. En la gran ciutat m’ocorreix pitjor. Amb vergonya m’apunte on he aparcat. Al Germanor Fest, uns amics vàrem presenciar…

Conforme es va anar revelant l’enorme devastació de la DANA, tots ajudàrem com poguérem. Foren útils les nostres mans però també les aportacions materials i econòmiques. Donar diners. Necessitàvem entitats fiables, d’ajuda directa. Com Càritas, Creu Roja o la Fundació Horta Sud qui, seguint el seu esperit fundador, s’ha centrat en recuperar el teixit associatiu…

Agafa-ho que és gratis, dona igual el que siga, balons de plàstic, poals, graneres, caramels; ves per a ell, encara que tingues que espentar, fer cua; moltes coses són gratis, eixir a caminar, beure d’una font, seure a un banc de l’avinguda centenària, els llibres de la biblioteca, penjar les banderetes de falles un mes…

Els soterrars donen a pensar, és inevitable, molt més que els batejos. Mentre les netes de Pepe el corretger, en la seua acció de gràcies, contaven que era un home humil, treballador, de fe senzilla i familiar, jo prenia notes dissimulant. No volia que se m’escapara allò que rumiava. Tenia el cap en la meua…

Cinc minuts. Només. En eixe breu temps l’aigua i el fang van inundar tota la planta baixa. Mitja vida va desaparèixer. Duia hores pendent del barranquet. Les notícies d’aigües cap a dalt no eren bones. I tot confluïa allí. Sabien que les inundacions eren cícliques, cada uns onze anys. Estaven preparats. Es va escoltar el…