Tocava el campanar les set de la vesprada quan vaig escoltar rialles a la meua esquena. Passejava jo pel Raval amb el meu fill. Em vaig girar curiós. En un bar oferien cerveses a tres reis mags. Creuaren a la carrera davant meua. Devien tindre presa. S’agafaven les capes per a no caure. Eren Gaspar, Baltasar i un segon Gaspar. Dos bessons i cap rei amb barba blanca. Vaja. Quatre de gener i ja teníem a sa majestats per Torrent. Amb dos anys del menut, per sort, no vaig respondre a preguntes incòmodes.
El descontrol de reixos, la multiplicació, el multiverso o com vulguen qualificar-ho, no és cap novetat. Llueve sobre mojado. Fa uns anys, com aquell meme de Spiderman, vaig contemplar com es topaven cara a cara dos trios de reixos. Uns en descapotable i altres a peu. Fins en la reialesa hi ha classes. Però, no és només que te’ls trobes a grapats. És que el règim de visites s’ha ampliat. En el festival de la meua escoleta el 13 de desembre ja aparegueren. L’AMPA d’un col·legi els va obrir la porta el 9 de gener. Només per als socis, clar. La màgia surt efecte quan pagues la quota.
Sé que és predicar en el desert. Però hem de regular aquest destarifo. Aprovar la LL.U.M. La Llei d’Úniques Majestats. Ara que cal un carnet per a tot, des de tirar coets en la Flor fins donar de menjar a les colònies de gats, es deuria concedir una llicència oficial per a exercir. Tindre un control d’horaris i llocs d’aparicions. Fomentar la figura intermitja dels patges i emissaris reials. Tindre un protocol clar. Els xiquets no es mereixen que s’arrisque la seua il·lusió amb tants reixos bambant.
Ara que entrem en període electoral, convide a tot els partits a incloure la LL.U.M. als seus programes. És una reivindicació justa. Necessària. Per la salut mental dels menors.
Qui ho faça té el meu vot.
NOTA: Artículo publicado en la edición número 394 de La Opinión de Torrent.
Miope 