Des que tenim un membre familiar més per casa, cada nit tinc la missió d’adormir al major. Santiguar-se, recordatori de familiars i amics, cançoneta i a relaxar-se. Mentre ell poc a poc va caient jo vaig pegant les meues cabotades. Me contagia. Tot anava sobre rodes fins que arribaren els dos diumenges de patiment. De…

Encara cauen al·leluies solts quan la comitiva reial emprèn camí cap a l’església. Avança lentament. El públic l’observa. És el centre d’atenció. S’escolten tambors i cornetes per tot arreu. Davant la Reina, com a custodis, orgullosos, desfilen els membres de la Central. Per darrere, familiars emocionats i autoritats acompanyant. O fent-se vore. Cadascú sabrà. És…

M’estic fent major. M’ho note. Cada any que creue estic més sensiblero, melancòlic i ploronet. També em repetisc. Comence a ser massa monotemàtic, sempre tirant de menys a qui ja no està. Em passa inclús amb els companys de pàgina. Mai m’he recuperat del tot de no tindre al costat a Arturo García, amic i…

La memòria és molt capritxosa. Recorde pocs moments concrets de l’escola, en Monte-Sión. M’agradaria conservar més, poder passejar-me per ells, però el pas del temps ho desdibuixa tot. En canvi, sí tinc una sensació global de felicitat, de ser anys venturosos, afortunats. Érem un bon grup. El C. La majoria veníem junts des de preescolar.…

Tocava el campanar les set de la vesprada quan vaig escoltar rialles a la meua esquena. Passejava jo pel Raval amb el meu fill. Em vaig girar curiós. En un bar oferien cerveses a tres reis mags. Creuaren a la carrera davant meua. Devien tindre presa. S’agafaven les capes per a no caure. Eren Gaspar,…