Hui els confessaré que tinc un vici. Un vici indolor i incolor. Tot un partit de vici. Quan puje al terrat a estendre la roba, m’agrada asomar-me, mirar a l’horitzó i, des de les altures, contemplar la ciutat. La meua ciutat. Torrent. Ho faig meticulosament. Revisant, inconscientment, des dels quatre cantons,  tots els referents torrentins.…

En els moments en que estiguen llegint estes línies, centenars de xiquets i adolescents torrentins es trobaran de campament. Quina sort. Seran per a ells dies inoblidables, plens de diversió, aprenentatge, natura, valors i, en la majoria dels casos, fe. Perquè, en Torrent, els campaments d’estiu estan protagonitzats per les parròquies o pels moviments juvenils…

Se’ns ha passat desapercebut. Ens passem el dia xarrant d’austeritat, de futbol, si puja la prima o enguany fa més calor, que hi ha notícies que passen per davant dels nostres nassos i ni s’assabentem. Damunt, en Torrent el vent bufa cap a la beneïda normalitat. Quatre carrers canviats, un nou organisme faller, la fusió…

Dissabte 12 de maig. Pepe, Pepe, vine! Què lligen els veïns d’enfront? Maruja! Altra vegà amorrà a la finestra? Amaga’t, xe, que te voran dotorejar! Miren un diari i riuen, però no veig quin és! Que duus en els morros? Cera d’eixa per al bigot? Com te vegen, quina vergonya! A vore, lleva. Ni Levante…

No puedo resistirme. No lo consigo. Es superior a mí. No opinar. No decir la mía sobre el tema de la semana en Torrent. Sí. Lo sé. Es posible que me pueda costar alguna crítica. Que algunos me acusen de partidista. Pero no puedo resistirme a decirlo:  me parece exagerada la polémica (si se puede llamar…