Ja ho vaig proclamant des de fa algunes columnes, la millor notícia en els últims mesos en Torrent és que no hi ha notícies. Notícies dolentes, evidentment. Esta afirmació no té cap base científica. És una sensació personal. Malgrat els entrebancs que estem vivint tots en els últims anys, la sang no arriba mai al riu, hi ha un clima de calma. Alguns diran que això es negatiu, jo, per ara, ho veig al contrari: davant els problemes, serenitat i sentit comú.
Hem tingut un bon exemple en les recents festes patronals. Malgrat rebaixar un 40% la seua partida del pressupost municipal, siguem sincers, poc s’ha notat. I això és bo. Als actes que he pogut assistir (festius, musicals i infantils), he vist una gran resposta ciutadana i amb oferta per a tots els públics. És un dels efectes de la nova realitat socioeconòmica: s’estem acostumant, poc a poc, a tindre només el que necessitem i no demandar el superflu.
Perquè gent al carrer, l’hem vist a grapats i grapats. Hi haurà els que esperarien més figures musicals i pompositat, altres pensaran que encara es gasta massa, que hi ha altres necessitats, però l’evidència és que ja han passat les festes i han estat ben entretingudes. Punt apart mereix mencionar als moros i cristians. Des de l’autogestió, amb majoria de fons propis i amb molta dedicació, han tornat a ser l’eix central. Un eix imprescindible a qui alguns no li donen el valor que mereix.
Però, ara, arriba l’agost i, com sempre, la parada és brutal. Menys que fa anys, perquè empreses i ciutadans no estan per a luxes, però obrim un impàs que, segur, portarà nervis en setembre: “I ara què?” es preguntaran molts.
Serà moment de tornar a repetir la màxima que no deguem oblidar: davant les dificultats, serenitat, esforç i sentit comú.
NOTA: Artículo aparecido en el número 230 de La Opinión de Torrent
Miope 