Se vos va omplir la boca parlant de noves formes, consens, pacte, diàleg i tot allò, però per dins, estàveu ansiosos de vendetta. Per això al Botànic demanareu expressament eixa conselleria. Per a pagar comptes pendents. I, així, heu recaigut en el mal de sempre: fer de l’educació disputa i divisió. Dignificar l’escola pública a…

Crec que tots estem d’acord que Nelson Mandela fou un personatge únic, una inspiració i un exemple a seguir. No hi ha debat. Fa dos anys, amb la seua mort, hi hagué, fins i tot, unanimitat de tots els cantons del mal cridat espectre polític per a lloar la seua figura, tant des de la…

A vegades diguem adéu i no és definitiu. La vida dóna segones oportunitats. Constantment. I ací estem de nou. Vostès i un servidor. A su servicio. Però, vist que vaig dir adéu en la columna del número anterior, em veig en l’obligació moral i estètica de saludar-nos i presentar-nos. Començaré jo, que tinc més espenta.…

Dimarts 8 de setembre. 21:51 de la nit. Em trobava al cinema quan els editors d’aquest periòdic em van telefonar. Com que era dia de tancament, vaig donar per suposat que la meua columna s’havia perdut en el limbe del ciberespai, així que vaig respondre amb un missatge directe: “No vareu rebre la columna? La…