Miope

• No, tu més.
• No, no, tu molt més.
• Què dius, tu més encara.
• Que va, lo teu és pitjor.
• Sí, clar. I què me dius de lo teu?

Estimats periòdics locals:

Malgrat a que fa un grapat d’anys que col·labore en La Opinión de Torrent, vos escric estes línies des de la més absoluta independència. Ens coneguem tots des de fa anys i sabeu que jo no m’alinee en cap bàndol. Però, aprofitant que aquesta pàgina me la pague jo asoletes, vos escric clar i sense revoltes intentant donar llum sense ofendre a ningú. Des del que ho veu des de fora, però sap com funciona per dins.

I, que voleu que vos diga, xics: barallar-vos públicament no arregla res, sinó que ho empitjora. Entrar en una estèril competició per demostrar qui pot estar més polititzat, només fa que omplir de raons a qui pensa que cap mitjà de comunicació local hauria de rebre ajudes municipals indirectes en forma de publicitat institucional. I, de pas, correu el perill de perdre credibilitat.

No sóc partidari de les subvencions municipals als mitjans. Quan més independents millor. Però, també és necessari recordar que la informació no és un producte industrial més. És un servei públic. És un garant de la llibertat. Els vostres mitjans són gratuïts. No és una tasca fàcil. Estimat Ajuntament de Torrent, hi hauria que articular una solució per poder incentivar l’existència d’empreses comunicatives locals sense caure en la dependència econòmica. Correm el perill de quedar-se sense mitjans de comunicació privats.

No es cap novetat el poc corporativistes que podem arribar a ser els periodistes. Però, en temps difícils, caure en l’exercici tan espanyol d’enfrontar-nos uns contra a altres no pareix bona solució. Crec que l’error de tots, està en no haver-se vist vindre l’arrel del problema. Si els periòdics generalistes estan en crisi financera, com no ho van a estar els locals?

Per començar, cap mitjà local torrrentí heu sabut afrontar el canvi digital. Sembleu quixots obstinats en traure a la llum periòdics en paper mentre que la presència a les xarxes socials només serveix de llançadera a les webs pròpies sense quasi feedback ni sensació de directe. Una falta de perspectiva del que també manca la comunicació pública, no vos penseu. Encara somnie en saber quan em tallen un carrer amb un poc d’antelació.

El mateix ocorreix en els continguts. Vos limiteu al merament informatiu (periòdics quinzenals en l’era del instantani?) sense apostar pels articles en profunditat, reportatges, entrevistes llargues… En definitiva, continguts especials que vos facen atractius, imprescindibles. Personalment, cap dels periòdics s’assembla al meu model de comunicació perfecte, als meus interessos. Tots teniu una gran nòmina de columnistes que es queden només reflectits al paper. Encara somnie també en una gran plataforma independent de columnes d’opinió locals.

Però, vaja, aquesta crisis dels mitjans torrentins, no només passa en la premsa. Tant de bo. Desgraciadament, la primera etapa de la ràdio municipal es va quedar curta d’intencions i, de l’actual, per ara, no sabe no contesta. La televisió comarcal s’ha soterrat i la interessantíssima Bon Dia Torrent va ser dilapidada per la falta de sustent econòmic. Un desastre.

Però, clar, em direu, com deslliguem el nus gordià? Com fem rentables les empreses periodístiques locals sense quasi ajudes públiques, amb poca publicitat i sense subscriptors? Perquè, vist el panorama, llevat que el comerciant torrentí aposte més decididament per publicitar-se als mitjans locals (cosa improbable), no es veu cap mena de solució. No hi ha tradició per pagar per continguts prèmium.

Doncs, no tinc cap recepta màgica. Però, estic segur que passa per unir forces i no barallar-se en públic. Per no buscar aliar-se amb els partits polítics. Per crear una plataforma comuna per fer força junts. I, després, doblar l’aposta. Augmentar la quantitat i qualitat dels vostres continguts. Ser més imprescindibles mediàticament per ser més atractius als anunciants.

Sé que, malauradament, això no s’aconsegueix d’un dia a l’altre. Que és un camí difícil.

Però, teniu en les vostres mans una professió apassionant.

Ànim, companys.