Se vos va omplir la boca parlant de noves formes, consens, pacte, diàleg i tot allò, però per dins, estàveu ansiosos de vendetta. Per això al Botànic demanareu expressament eixa conselleria. Per a pagar comptes pendents. I, així, heu recaigut en el mal de sempre: fer de l’educació disputa i divisió.
Dignificar l’escola pública a força d’acabar amb la concertada és un error majúscul. Heu d’aconseguir una educació de qualitat, tots ho demandem, però sense etiquetes de «pública» i «concertada». Tota. Una i altra. Però, per ara, la jugada és clara: no aneu a llevar els concerts però els aneu a ofegar. Mort lenta perquè, pel mig, hi ha un article constitucional i una impossibilitat logística i econòmica d’assumir-ho.
A Torrent hi ha onze centres concertats amb milers d’alumnes i famílies. Centres històrics, arrelats, amb una funció social. Què seria de Torrent sense el Convent, les salesianes o les franciscanes? Pareix que alguns no es voleu donar compte engrescats en revengismes i antics estereotips. I el sentit comú? On l’heu deixat? La concertada no fa negoci. Va tant justa que, a la majoria, la pèrdua d’una línia els faria econòmicament inviables.
Però esteu disfrutant. En setembre amb la moció per impulsar una educació pública, laica i en valencià obviant la concertada. En l’últim ple, parlant de la seguretat viària a les entrades de les escoles deixant caure frases com «segur que van a missa d’excursió». Humilment, confoneu ideari amb educació, vocació amb legislació. Vosaltres i qui vos deixa continuar este perillós joc.
Públics i concertats. No són models contraris sinó complementaris. Tant de bo algun dia es plantege l’educació com un camí conjunt. L’educació necessita consens, estabilitat, àmplia oferta i recursos.
I no polítics. De cap partit.
NOTA: Artículo aparecido en el número 301 de La Opinión de Torrent
Miope 