Maig. Estem en època de processons pel casc antic de la ciutat i, de nou, ja ha tornat a sorgir el debat de moda: deuen participar els representants municipals a elles? I en qualitat de què? I a on? I, pel mig, que si l’estat laic, que si cerimònies civils, que si l’exempció de l’IBI,…

No és la primera vegada que em passa. Escolte conversacions públiques o en les xarxes socials sobre el tema i no tinc més remei que intervindre. És escoltar parlar del concepte fester de la Triple Corona i, en un atac d’immodèstia, alce la mà i em confesse creador d’aquest terme junt a un grup d’amics…

Deia aquell allò de “obras son amores y no buenas razones” i, vaja, quanta raó tenia. El fàcil és parlar, el difícil, fer-ho. Ho dit d’una altra manera, quant canviaria el món si férem més i parlarem menys. I, em tenen que perdonar, però fou el primer que em va vindre al cap l’altre dia…

Sóc dels que pensa que, en certa manera, tenim els polítics que ens mereixem. No ho dic per Torrent concretament, sinó en general. La classe política reflecteix l’estat de la societat. Ara (amb tota la raó) és molt fàcil senyalar els casos de corrupció, però, a xicoteta escala, els ciutadans de a peu també fem…

No fa molt vaig descobrir que, el que és per a mi el millor xocolate de Torrent (i, per tant, del món), es trobava present a Facebook. Per a gustos colors, però per a mi, personal i emotivament, com els “bollos” de Rafael Andreu no hi ha cap. Em recorden tan exactament al que fabricaven…