El veïnat és dotor. Tots ho som. Amb les xarxes socials ara és més fàcil. Són el delivery de la intimitat, t’ho envien sense moure’t. Una de les meues exposicions públiques favorites és Sant Blai. Els estats i stories s’omplen de cassoles. És la gran passarel·la del Rossejat. Tots me pareixen suculents. Pareguts però diferents. Com les truites de creïlles, no hi ha dos iguals. Tots, amb els mateixos ingredients però amb la seua personalitat. Cap superarà mai al de ma mare. Els sabors també tenen sentiments. Nosaltres, que vivíem en front del forn de Toran, mai baixàrem a coure l’arròs. Li feia vergonya. Jo veia per la…

Són coses de l’edat. Et fa més sensible, melancòlic, mirar la vista enrere, tornar on fores feliç. Passeje molt estes setmanes amb la meua filla. Mirant-nos l’un a l’altre. Acabant de conèixer-nos. Començàrem pujant l’Avinguda. Em feia un Saona. O un Las Américas. Ara he canviat de pla. Cada migdia transite una zona diferent de…

Vicent i Rafel. Sempre inseparables. Des de menuts. Veïns de la plaça de la Pertusa, foren companys de jocs, de llaurar, fidels en l’amistat i allunyats en la ideologia. Un, catòlic i tradicional; l’altre, ateu i llibertari. El 19 de juliol de 1936, dos dies després d’esclatar la Guerra Civil, varen incendiar l’església de l’Assumpció.…

No per cridar més fort tens més raó. M’ho soltava molt ma mare quan d’adolescent perdia els nervis. Un consell que m’està venint molt al cap en esta època de crispació política. Anem polaritzant-nos a marxes forçades. I, com deia aquell, acabarem fent-nos mal. O, pitjor, deixarem de parlar de política per saturació. Per por…

Un dels pitjors malsons de qualsevol xiquet és que et deixen abandonat. Que no se’n recorden de tu. Que no et repleguen, per exemple, del col·legi. A mi mai em va passar. Els meus pares sempre foren dels puntuals. També dels patidors. Dels que s’esperaven un poc a les cinc si tardava el d’algun amic.…