Anem a jugar a la ciència-ficció. S’imaginen que s’organitzaren unes jornades sobre política local i només participaren com a experts els partits sense representació al consistori? Ciudadanos, Els Verds, Més per Torrent, Contigo… Seria estrany, no? Poc seriós. Inclús contradictori. Com fer la Setmana de la Llengua a Torrent i que les conferències siguen exclusivament…

Anava jo a la meua, intentant fer memòria del que devia comprar, quan se’m va apropar per darrere. “Eres Carles, veritat? Volia donar-te les gràcies per l’article”. Era Raquel, la germana de Vicent. Feia poc de la seua mort. No vaig saber què respondre. Hi ha agraïments que mai voldríem escoltar. Conversàrem un moment. Sobre…

El veïnat és dotor. Tots ho som. Amb les xarxes socials ara és més fàcil. Són el delivery de la intimitat, t’ho envien sense moure’t. Una de les meues exposicions públiques favorites és Sant Blai. Els estats i stories s’omplen de cassoles. És la gran passarel·la del Rossejat. Tots me pareixen suculents. Pareguts però diferents. Com les truites de creïlles, no hi ha dos iguals. Tots, amb els mateixos ingredients però amb la seua personalitat. Cap superarà mai al de ma mare. Els sabors també tenen sentiments. Nosaltres, que vivíem en front del forn de Toran, mai baixàrem a coure l’arròs. Li feia vergonya. Jo veia per la…

Són coses de l’edat. Et fa més sensible, melancòlic, mirar la vista enrere, tornar on fores feliç. Passeje molt estes setmanes amb la meua filla. Mirant-nos l’un a l’altre. Acabant de conèixer-nos. Començàrem pujant l’Avinguda. Em feia un Saona. O un Las Américas. Ara he canviat de pla. Cada migdia transite una zona diferent de…

Vicent i Rafel. Sempre inseparables. Des de menuts. Veïns de la plaça de la Pertusa, foren companys de jocs, de llaurar, fidels en l’amistat i allunyats en la ideologia. Un, catòlic i tradicional; l’altre, ateu i llibertari. El 19 de juliol de 1936, dos dies després d’esclatar la Guerra Civil, varen incendiar l’església de l’Assumpció.…