Octubre acaba en novembre. Sembla una obvietat, però quan un ve del sol, tancar el mes obrint l’horari d’hivern no és cap banalitat. Hi ha qui es deprimeix. Encara que la calor ho dissimule, caminem per aquests dies conscients que la llum se’ns va amagant. I, precisament, un octubre vaig treballar al cementeri de Torrent.…

La llum es colava pel poc espai lliure que permetia la persiana. Obries els ulls lentament. Amb eixa sensació atemporal que només donen els despertats d’estiu. Quan eres menut mai tens presa per alçar-te. Ni per desdejunar, perquè jo sempre passava directament a l’esmorzar. Com ma mare sempre deixava preparat el dinar, jo feia temps…

Digueu-me pudent (o imprudent), però continue sense entendre que amb l’excusa de l’austeritat, de potenciar el producte local, faça mil anys que no vinga cap artista de renom a les festes Torrent. Café Quijano, Mojinos Escozios, Dani Diges, Angy… Amb tots els respectes del món, la nostra ciutadania mereix més, prou més. Val que, igual,…

Un poc de mistela, uns dolços i molts nervis. Ho tenia tot preparat. Duien mesos de mirades, somriures i breus conversacions. El seu cor li murmurava que sí, que seria eixa nit, d’una forma molt romàntica i pública, davant de tot el carrer. I no estava equivocada. Qui anys després seria el seu marit, se…

Desconfie dels polítics professionals. No és res personal. Tampoc té cap base científica. Simplement, m’agraden aquells que, venint d’un camí professional propi, ofereixen la seua vàlua al servei públic i, quan els toca la fi, tornen allà d’on vingueren amb orgull. Per això, sempre he admirat perfils com el d’Alfred Domínguez o, malauradament quan escric…