Digueu-me pudent (o imprudent), però continue sense entendre que amb l’excusa de l’austeritat, de potenciar el producte local, faça mil anys que no vinga cap artista de renom a les festes Torrent. Café Quijano, Mojinos Escozios, Dani Diges, Angy… Amb tots els respectes del món, la nostra ciutadania mereix més, prou més. Val que, igual, la Pantoja fou passar-se de la ratlla, però un cara exitosa al año no hace daño, no va fer descalabrar cap pressupost municipal. Que últimament els concerts pareixen eixits de la casposa Noche de Fiesta de José Luis Moreno.
Sí. Ho sé. Els diners públics es tenen que gastar en el bé comú. Però, atén-me, l’oci també ho és. No demane despeses exagerades, ni arruïnar-se, però sí dedicar un poc més per a guanyar en qualitat. Que la ciutadania disfrute un poc més. Que ja tenim prou penes durant l’any. Un regalet a l’oït. I no ho pense jo a soles, és la cantata que sol escoltar-se en estes dates: Qui ve? Com? Si eixos ja no els escolta ningú! Pues vaja, sempre igual… I així duguem ja vora vuit anys. Un poquito de por favor. Un poquito más de money.
I si no em fan cas. Tampoc passa res. Anem a quedar igual d’amics. Perquè és cert que en casa tenim d’on tirar i amb nivell. Les nostres festes de moros i cristians, a banda de vertebrar el calendari i donar-li solera, són molt potents; el teatre és bo i molt nostre; un rockejat pelut i rapero, però exitós; unes agrupacions musicals i tradicionals de categoria; el tir i arrastre i la pilota valenciana; el jazz panorama…
Només falta la guinda del pastel.
Vinga, anem a fer-se-ho vore per a l’any que ve.
Bones festes!
NOTA: Artículo aparecido en el número 343 de La Opinión de Torrent
Miope 