Qui vam viure l’eclosió dels moros i cristians de Torrent, allà pels dos mils, sabem que, sense ser premeditat, cada filà i comparsa de forma natural va anar formant-se una personalitat pròpia. La ingenuïtat i espontaneïtat d’una festa que no era pròpia, sense referents locals, ho va facilitar. Ara als cuartelillos costa distingir qui és qui, semblen tots iguals, pocs es pareixen als pares. Alguns caràcters festers brotaren amb més notorietat que altres, no hi ha res pitjor que ser insípid, incolor i inodor, i uns dels més marcats foren els Berberiscos, que enguany tornen a capitanejar tropes.
No em negaran un poc d’expectació, o almenys curiositat, per comprovar si en la Gran Entrada recuperaran la seua personal afició pels boatos amb xicones amb poca roba. Una comparsa amb tant d’ego difícilment no s’haurà plantejatprovocar d’alguna manera. Tenen prou precedents. Després d’anys amb solaret de bades en terreny municipal (com, en el seu temps, Buadin’ss al carrer del Pi), no dubtaren en dedicar una plaqueta en honor del Rochano. El seu lema “Sancions, els collons” també fou fortuna. Una miqueta menys, dinar rossejat en Mig Any sense contribuir a les Capitanies, inclús quan la resta sí ho fèiem a la seua.
Caure sempre en gràcia és complicat, han tingut èxits i alguna patinada, però no es pot negar que són genuïnament pirates, que no aspiren a la indiferència i que li tiren morro. Com demanar, precisament enguany, amb bones i acadèmiques paraules, l’avançament de l’inici de l’Entrada. Un poc més i els ix la jugada. El problema dels horaris és més complexe que trenta minuts, però supose que ho demanaren pensant en les seues xicones, tant descobertes,per a que no patisquen fred a la mitjanit.
Les mares, sàvies, saben el remei: que es posen rebequeta si fa frescoreta.
NOTA: “La noche me confunde”, artículo publicado en la edición número 426 de La Opinión de Torrent
Miope 