El calor me mata, cantava Kiko Veneno, i també provoca errors. En l’anterior article, jugant amb la potent personalitat dels Berberiscos, afirmava que, dins d’alguns dels seus pecats, menjaven rossejat en Mig Any i havien tingut un solaret de bades i no era cert com prompte em feren saber (vaja, un poc sí els preocupa què es pensa d’ells). Així que és de justícia la rectificació: sí contribueixen a les capitanies i sí van pagar el lloguer un parell d’anys. Un dels manaments del periodisme és corroborar les dades i no fou així. Cosas del directo, que diria aquell.
El directe. Acostumats a la vida a la carta, el directe és un bé escàs i, a la vegada, valuós. Pocs moments vivim ja d’unió col·lectiva on tots estem pendents del que està succeint en temps reial i, entre gritos y pitos los españolitos, enormes, bajitos, hacemos por una vez algo a la vez. L’eclipsi o la final del Mundial són bons exemples. De fet, que la senyal televisiva arribe al veí uns segons abans, amb un baló en joc, ja es pot considerar espoiler.
TeleTorrent fa un esforç descomunal per a cobrir molts directes, un arxiu visual que serà de valor incalculable amb el pas del temps. Però no tots els actes tenen eixe punt d’emoció on públic assistent i televidents descobreixen junts el nom de les falleres majors, el guanyador del primer premi o els següents càrrecs festers. De fet, curiosament, molts events locals tenen més visualitzacions a posteriori. A la Reina del encuentro i a la carxofa se’ls veu en directe.
La capitania mora em va pillar ja en casa, després de dormir a la crialla. Em vaig connectar ràpidament al directe. Hi havia expectació, sobretot quan van apagar les llums del carrer. Ningú pot negar que van innovar els Berberiscos, que plasmaren la seua personalitat al boato però, com ja els vaig confessar, jo patia més per si alguna xica que isquera anava a passar fred.
Almenys, ahí no em vaig equivocar.
NOTA: “Coses del directe”, artículo publicado en la edición número 427 de La Opinión de Torrent
Miope 