La vida està plena de paradoxes, només hi ha que fixar-se bé. Per exemple, en el metro trobem martells trencavidres per a emergències que, per a accedir a ells, abans hi ha que trencar el vidre. Ningú s’escapem, el meu fill té una camiseta de Real Madrid i jo no l’he tirat de casa. Sabent que, de vegades, no podem evitar caure en contradiccions, almenys ens deguem reconèixer-ho, ser sincers. Un, que no calla ni baix de l’aigua, se li trava la llengua quan entra en una tenda de roba. No sé per què, però és així.
Que un festival anomenat Big Sound ocasione problemes amb el veïnat pel seu so gran, pel volum excessiu, no deuria ser cap sorpresa, el seu nom comercial ja venia avisant que no era cap candlelight. Per això no deixa de ser paradoxal que els concerts canvien d’ubicació per eixa problemàtica de soroll i Torrent s’oferisca, com aquell alumne ansiós que sempre alça la mà en classe, per a celebrar-ho en un espai on el mateix consistori va negar el Rockejat per raons semblants.
A un any d’eleccions municipals, no estaria mal ser sincers i explicar el model de ciutat al que s’aspira en el futur, si volem turistes d’events, continuant l’aposta pels grans esdeveniments forans, si volem ser coneguts per les burguers i els festivals de sonido grande que no volen a la capital. Al final tot són polítiques de govern, però, si va a ser així, deuríem evitar la paradoxa de pretendre fer famós Torrent a costa dels torrentins. Qui sap si una solució seria crear un recinte firal en una zona amb menys molèsties veïnals i completament condicionada. I així, si hi ha hype, que siga por un motiu real.
No fem com amb l’any nou xinés on ens donaren gat per llebre.
NOTA: “Sonido grande”, artículo publicado en la edición número 425 de La Opinión de Torrent
Miope 