No per cridar més fort tens més raó. M’ho soltava molt ma mare quan d’adolescent perdia els nervis. Un consell que m’està venint molt al cap en esta època de crispació política. Anem polaritzant-nos a marxes forçades. I, com deia aquell, acabarem fent-nos mal. O, pitjor, deixarem de parlar de política per saturació. Per por…

Un dels pitjors malsons de qualsevol xiquet és que et deixen abandonat. Que no se’n recorden de tu. Que no et repleguen, per exemple, del col·legi. A mi mai em va passar. Els meus pares sempre foren dels puntuals. També dels patidors. Dels que s’esperaven un poc a les cinc si tardava el d’algun amic.…

Del serial de moda en Torrent els faig a tos assabentats. No és La Promesa, encara que molts estiguen enganxats. Els parle d’“Ací no hi ha qui neteje”, la divertida entrega diària on la facció popular del govern local i els socialistes torrentins dirimeixen sobre l’estat higiènicdels nostres carrers. És tot un passeig pel terme,…

Els joves d’ara no són com els d’abans. Nosaltres no érem així. Cada generació ho pensa sempre de l’anterior. És un mantra repetit, cíclicament. Possiblement fruit de la mala memòria que dona l’edat. I de comparar-se com adult, amb l’avantatge de l’experiència. I no puc més que donar-los la raó. Estos joves no són iguals…

No fèiem ni vint anys. No sabem encara per què, però ens van animar a que provàrem sort en una festa que començava a despuntar. Moros i cristians. No teníem ni idea on ens clavàvem però, érem joves i inconscients, així que sobre la marxa ja veuríem de què anava la cosa. I la bola…