El fum va començar a brotar del menut fumeral al sostre de la Capella Sixtina. Després d’uns segons d’incertesa, color blanc. Habemus papam. Eren les 19:05 i estàvem acabant una sessió d’avaluació. 2013, duia pocs mesos de primera experiència docent. Tots marxaren corrent. Em quedaven quaranta minuts de camí i ho volia presenciar. Dissimuladament, vaig…

Tinc una por recurrent, no trobar el cotxe en el pàrquing. Mire a un costat, a altre, i tot és igual, no sé cap on tirar. Sense guia ni referència, estic tan perdut com el vehicle. En la gran ciutat m’ocorreix pitjor. Amb vergonya m’apunte on he aparcat. Al Germanor Fest, uns amics vàrem presenciar…

Conforme es va anar revelant l’enorme devastació de la DANA, tots ajudàrem com poguérem. Foren útils les nostres mans però també les aportacions materials i econòmiques. Donar diners. Necessitàvem entitats fiables, d’ajuda directa. Com Càritas, Creu Roja o la Fundació Horta Sud qui, seguint el seu esperit fundador, s’ha centrat en recuperar el teixit associatiu…

Agafa-ho que és gratis, dona igual el que siga, balons de plàstic, poals, graneres, caramels; ves per a ell, encara que tingues que espentar, fer cua; moltes coses són gratis, eixir a caminar, beure d’una font, seure a un banc de l’avinguda centenària, els llibres de la biblioteca, penjar les banderetes de falles un mes…

Els soterrars donen a pensar, és inevitable, molt més que els batejos. Mentre les netes de Pepe el corretger, en la seua acció de gràcies, contaven que era un home humil, treballador, de fe senzilla i familiar, jo prenia notes dissimulant. No volia que se m’escapara allò que rumiava. Tenia el cap en la meua…