Els soterrars donen a pensar, és inevitable, molt més que els batejos. Mentre les netes de Pepe el corretger, en la seua acció de gràcies, contaven que era un home humil, treballador, de fe senzilla i familiar, jo prenia notes dissimulant. No volia que se m’escapara allò que rumiava. Tenia el cap en la meua…

Cinc minuts. Només. En eixe breu temps l’aigua i el fang van inundar tota la planta baixa. Mitja vida va desaparèixer. Duia hores pendent del barranquet. Les notícies d’aigües cap a dalt no eren bones. I tot confluïa allí. Sabien que les inundacions eren cícliques, cada uns onze anys. Estaven preparats. Es va escoltar el…

Què dir quan ja s’ha dit tot. Quan tot el que diguem mai expressarà la desolació. Algún día encontraremos las palabras para explicarlo, es sincerava un bon amic a peu de tragèdia, estamos reconstruyendo todo, los edificios y las personas. Sap de què parla. Jo he sigut incapaç d’escriure res en xarxes. Ni compartir cap…

Hi ha tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les que rellegir un llibre sembla una temeritat, renunciar a altres. Amb excepcions. Torne cada temps a “Memorias Liquidas” d’Enric González, una de les millors cròniques personals sobre l’ofici del periodisme. Així, renove vots, no oblide la meua professió primera..Cada taula, un Vietnam. Esta…

Volem pensar que sí. Que tornem renovats de les vacances. Que venim millors. Que l’aire de El Vedat ens ha ajudat a pensar en més claredat. Però res canvia després de l’estiu. Som els mateixos. Igual de maniosos. Amb els mateixos vicis. Amb el ping-pong mediàtic entre PP i PSOE, entre Torrent al dia i…