Conforme es va anar revelant l’enorme devastació de la DANA, tots ajudàrem com poguérem. Foren útils les nostres mans però també les aportacions materials i econòmiques. Donar diners. Necessitàvem entitats fiables, d’ajuda directa. Com Càritas, Creu Roja o la Fundació Horta Sud qui, seguint el seu esperit fundador, s’ha centrat en recuperar el teixit associatiu…

Agafa-ho que és gratis, dona igual el que siga, balons de plàstic, poals, graneres, caramels; ves per a ell, encara que tingues que espentar, fer cua; moltes coses són gratis, eixir a caminar, beure d’una font, seure a un banc de l’avinguda centenària, els llibres de la biblioteca, penjar les banderetes de falles un mes…

Els soterrars donen a pensar, és inevitable, molt més que els batejos. Mentre les netes de Pepe el corretger, en la seua acció de gràcies, contaven que era un home humil, treballador, de fe senzilla i familiar, jo prenia notes dissimulant. No volia que se m’escapara allò que rumiava. Tenia el cap en la meua…

Cinc minuts. Només. En eixe breu temps l’aigua i el fang van inundar tota la planta baixa. Mitja vida va desaparèixer. Duia hores pendent del barranquet. Les notícies d’aigües cap a dalt no eren bones. I tot confluïa allí. Sabien que les inundacions eren cícliques, cada uns onze anys. Estaven preparats. Es va escoltar el…

Què dir quan ja s’ha dit tot. Quan tot el que diguem mai expressarà la desolació. Algún día encontraremos las palabras para explicarlo, es sincerava un bon amic a peu de tragèdia, estamos reconstruyendo todo, los edificios y las personas. Sap de què parla. Jo he sigut incapaç d’escriure res en xarxes. Ni compartir cap…