Durant el confinament, per higiene mental, tots vàrem intentar, des de casa, replicar la vida real, aparentant que tot continuava igual: férem esport per la terrassa, música als balcons, cerveses des del mòbil, menjarem bons menús sense xafar restaurants, ballarem coreografies sense públic… Les festes populars tampoc es varen escapar i, amb millor o pitjor…

En estos tres mesos tots hem perdut. Tots. Cadascú farà el seu balanç personal. Jo, per exemple, una mare i un sacerdot que, malgrat no morir per coronavirus, no pogueren quasi ser acompanyats. Hi ha pèrdues grans i menudes. Des de la feina a no poder obrir el seu negoci, des de no casar-se o…

No pot ser. Tant d’anar pel món de hater faller, crec que m’he acabat creant un personatge que no és completament real. No renegue que em parega una festa massa sobreactuada, massa plena de comissions, ninots insuls i carrers tallats. Però, les seues coses bones també tenen, ho reconec. De fet, com als fallers li…

Fa anys corria la llegenda urbana que anares on anares, estigueres on estigueres pel món, sempre et trobaves a algú de Torrent. Mai fou científicament demostrada, però a molts ens va passar. A mi, per exemple, en Nova York. I, un torrentí és un torrentí. Donava igual que ens coneixerem de vista, allí ens saludàvem…

Guarde pocs records vívids dels meus iaios. O no els vaig conèixer o faltaren quan era menut. Del que més anys vaig conviure, l’aldaier i riba-roger, sempre em feia gràcia com s’expressava en castellà. Quin embolic es feia! Habituat familiar, social i laboralment a parlar sempre en valencià, em pixava veient com barrejava les dos…