No pot ser. Tant d’anar pel món de hater faller, crec que m’he acabat creant un personatge que no és completament real. No renegue que em parega una festa massa sobreactuada, massa plena de comissions, ninots insuls i carrers tallats. Però, les seues coses bones també tenen, ho reconec. De fet, com als fallers li…

Fa anys corria la llegenda urbana que anares on anares, estigueres on estigueres pel món, sempre et trobaves a algú de Torrent. Mai fou científicament demostrada, però a molts ens va passar. A mi, per exemple, en Nova York. I, un torrentí és un torrentí. Donava igual que ens coneixerem de vista, allí ens saludàvem…

Guarde pocs records vívids dels meus iaios. O no els vaig conèixer o faltaren quan era menut. Del que més anys vaig conviure, l’aldaier i riba-roger, sempre em feia gràcia com s’expressava en castellà. Quin embolic es feia! Habituat familiar, social i laboralment a parlar sempre en valencià, em pixava veient com barrejava les dos…

Duia tota la vesprada buscant-ho, però res, no apareixia per cap lloc. Inclús va apropar-se a regirar en l’andana mentre s’acabava de coure el putxero. No va estar massa minuts. No li agradava tornar. Estar allí li gelava el cos i l’ànima. Massa records per a una casa buida. Per això enguany en la nit…

Sempre és una pregunta incòmoda. Sobretot si te la solten en octubre, en el mes de les banderetes. Jo, que no vuic lios, sempre tire d’humor: jo si he de ser nacionalista, sóc torrentí. Eixa és la meua pàtria. El curiós és que realment sóc mig aldaier i xativí d’adopció, però això no ho conte…