El pes de la fama de vegades em costa de digerir. Ser columnista estrella en el nostre Torrent profund provocacomentaris de tot tipus pel carrer.Enhorabona per l’article d’Abelardo, però t’has deixat a Ca’ Huiset! Hi ha paraules que no entenc, quin valencià gastes? Mira que eres antifaller! Amb els moros sí queno et claves, bandido! La triple corona, quina gràcia, però la Musa és més que la Capitana. Et banyes poc, eres…

Les males notícies mai avisen, no saps quan arriben, no et preparen per al colp. De sobte, et vibra el mòbil, escoltes un àudio i et cau el món damunt: “Hey, una noticia, un poco de bajón: no sé si lo sabíais, pero Abelardo se jubila, pero ya, a principios de enero y, con él,…

Obri-los a poc a poc, sense presa, que no te caiga cap figura, que si se’ns trenca una l’hem fotut. El iaio és meticulós, parsimoniós, inclús lent. Quina necessitat tinc de muntar-ho amb corregudes? El nét no ha heretat la seua paciència, però sí la passió pel betlem i l’arbre. Sempre el dia de la…

Enfurrunyats. Així seguim tots. No entenent per què el maleït virus no se’n va. Qui contagia a qui. Com. Quan. On. Per què seguim amagats darrere de les mascaretes. Sense abraçar-nos. Sense vore somriures. Amb cues en tots els llocs. Per què a les dotze en casa. Per què ja no podem ajuntar-se més que…

Són com una fila de formiguetes. Com un degoteig costant. Una processó informal. Els veig baixant pel carrer del Convent, tots amb les motxilles, xarrant, botant, corrent, contant als iaios com han anat les classes i em recorden a mi mateix. L’única diferència és la mascareta al rostre i el mòbil en la mà. Quina alegria el retorn a l’escola. Ha pintat de normalitat (si a açò se li pot dir normalitat) els nostres carrers. Una…