Obri-los a poc a poc, sense presa, que no te caiga cap figura, que si se’ns trenca una l’hem fotut. El iaio és meticulós, parsimoniós, inclús lent. Quina necessitat tinc de muntar-ho amb corregudes? El nét no ha heretat la seua paciència, però sí la passió pel betlem i l’arbre. Sempre el dia de la…

Enfurrunyats. Així seguim tots. No entenent per què el maleït virus no se’n va. Qui contagia a qui. Com. Quan. On. Per què seguim amagats darrere de les mascaretes. Sense abraçar-nos. Sense vore somriures. Amb cues en tots els llocs. Per què a les dotze en casa. Per què ja no podem ajuntar-se més que…

Són com una fila de formiguetes. Com un degoteig costant. Una processó informal. Els veig baixant pel carrer del Convent, tots amb les motxilles, xarrant, botant, corrent, contant als iaios com han anat les classes i em recorden a mi mateix. L’única diferència és la mascareta al rostre i el mòbil en la mà. Quina alegria el retorn a l’escola. Ha pintat de normalitat (si a açò se li pot dir normalitat) els nostres carrers. Una…

Mira, Pep, açò és Torrent. Ací vius. D’ací eres. Si has de tindre pàtria, si has de fer arrel, que siga al teu poble. Ara està un poc trist, amb la cara tapada, però no s’ho tingues en compte, tot passarà. També tu ara plores, menges molt, nosaltres dormim poc i també tot passarà. Tornarem…

Missatge rebut. Maig de 2020: “Estic segur que, si millora la cosa, es jugarà la fase d’ascens, nosaltres estarem ahí i tindrem possibilitats de pujar”. Jo, que sóc molt educat, li vaig seguir el rotllo a l’entrenador del Torrent CF que, vaja, coses de la vida, també ostenta el títol de cunyat meu. Ell que…