No voldria morir-me sense poder contemplar la torre des del convent. Ja veus tu quin capritxet més tonto (i que costaria tants diners), però no hi ha Diumenge de Glòria o entrada de moros i cristians que no ho pense. Poder desfilar cap a baix amb eixa hermosa perspectiva de l’emblema del poble. I amb…

El gènere epistolari, la lectura íntima de les cartes d’escriptors o personalitats, sempre ha sigut atractiu. Poder sentir, palpar, llegir els pensaments de puny i lletra de Bécquer, Kafka, Churchill o Van Gogh. Una correspondència, però radiofònica, és la protagonista d’una fitahistòrica torrentina poc recordada:Francisco Cano Alcaraz, director de Radio Torrent entre 1931 i 1939,…

No era nou d’ara. El pànic a emmalaltir. Ja d’adolescent creia que el més lleu dels símptomes l’avisava de la pitjor de les dolències. Visitava metges constantment. Hipocondria li diagnosticaren. Sempre temorós, llegia, fins i tot, els prospectes. Li aterraven els efectes secundaris. Bussejava massa per Internet. Es rentava contínuament les mans. Era molt escrupolós.…

Pi-pi. Brrr-brrr. Pitits. Vibracions. Els mòbils començaren a sonar. Primer uns pocs, els més matiners. Cares d’estupefacció, d’incredulitat. Però, immediatament, donaren a la tecla de reenviar. Així ens va arribar a la majoria, rebotat, amb un enllaç, un breu comentari, tot ràpid, prompte, abans de fer la visita. Les notícies volaven, el whatsapp cremava. Em…

Els stories els carrega el dimoni, vos ho tinc dit. Val que tots entrem al joc. Mostrar què bé ens va, com s’ho passem, quants llocs visitem, què meravella de vida, nano. Donar enveja al personal, vaja. I, enganxats com estem a esta nova addició, la de publicar vides fascinants, se’ns oblida que als stories…