Una nit del mes d’abril, després d’un bon sopar faixat, les Capitanies 2017 començàrem a planificar les línies mestres tant del Sopar de Nomenament de Càrrecs com de les Ambaixades. La primera premissa fou que estigueren ben esguitades d’humor i actualitat local. La segona que foren molt visuals i dinàmiques. Està molt bé allò del rigor històric, la solemnitat i el protocol, però, de vegades, impedeix el més important: que el públic s’entretinga.
Quatre mesos després, ara que han acabat les festes patronals, pareix que la nostra aposta escènica en tres actes va tindre bona resposta, sobretot si atenem a les rialles i aplaudiments que vàrem escoltar. Però, eixe no és el motiu d’esta columna. No és autobombo. Sinó que els torrentins tenen sentit de l’humor. I, el primer d’ell, el nostre alcalde, Jesús Ros, qui va aguantar amb un somriure els acudits sobre la seua edat, el nou-vell mercat o, qual Cid, el seu retorn a l’alcaldia.
I, cal remarcar-ho: en cap moment, des d’alcaldia ens varen demanar el guió. I la FMCT, que va treballar colze a colze amb nosaltres, només ens va suggerir canvis de tipus històric. Cap sobre les bromes polítiques. Tots ens donaren total llibertat i confiança. No esperàvem una altra cosa, però no dic mentides si, en altres èpoques, sí que se li he pegat una miradeta abans.
Crítica als monuments fallers, els al·leluies del Diumenge de Glòria, Carnestoltes, Cavalcada del Ninot… Hi ha moltes ocasions festeres en què es demostra eixe sentit de l’humor local. Llàstima que en els mitjans de comunicació i les xarxes encara siga tan escàs. I, en els plens municipals, la dialèctica tampoc ho permiteix. Els polítics són gent seriosa. I, mira que ve bé riure.
Com deia Groucho Marx, la rialla és una cosa molt sèria.
NOTA: Artículo aparecido en el número 320 de La Opinión de Torrent
Miope 