Sopar de Nomenament de Càrrecs 2017

PART 1. EL RETROBAMENT                                                      

(Una vegada tots estan a les taules, de repent, puja la música atronant, espectacular joc de llums a l’escenari i sona la peça principal de la 01 – Back to the future tot per a emular que va a començar un gran espectacle)

VEU EN OFF: Senyores, senyors; dames, cavallers; vassalls, nobles, tropes mores i cristianes; fa dotze anys, allà per 2005, dos exèrcits, Comilitons y Sumayl’s, encapçalant les tropes cristianes i mores, es varen enfrontar per qui tenia que pagar la contribució de La Torre.

Però, després d’una batalla amb molt d’humor i, sobretot, amb molta aigua, ens vàrem quedar sense saber com continuaven les pàgines d’eixa èpica història. Què va ser d’ells? Continuen sent grossos i grandots els Comilitons? S’han multiplicat als Sumayl’s, com es rumoreja, el número de músics de la Unió? Hauran envellit tots molt? Perquè… la premsa rosa de l’època mai ens van contar que va succeir després…

(Música de conte: 02 – In dulce jubilo. Va poc a poc desapareixent)

(Apareixen caminant entre el públic, entrant per darrere, dos Comilitons amb destral a la mà, fent la ronda de vigilància)

COMILITÓ 1 (repassant una llista): …arròs, cigrons, caldo de putxero, ternera, costelletes, botifarra, blanquet, piloteta… Crec que ho tinc tot!

COMILITÓ 2: Seràs burro! I la pilota dolça?

COMILITÓ 1: Ay… La pilota dolça! Que vols que te diga… Jo no li acabe de pillar la gràcia en mig del Rossejat. Dolç i salat! No li pega ni amb cola! De fet, jo sempre me l’aparte per al final, com si fóra el postre.

COMILITÓ 2: (indignat) Però, què dius! Si al final serà veritat eixa llei no escrita! Escolta’m, hi ha dos classes de torrentins: els que mengen el rossejat junt amb l’arròs, la pilota dolça i salada; i els que no. I tu eres uno d’eixos! Un mig picanyero!

COMILITÓ 1: Xé, calla! Què dius de lleis! Això va per gustos! I a mi no m’agrada! Jo només sé que, ara, quan acabem la ronda de vigilància pel Safranar, he de passar-me ràpid per Ricardet, que no vuic problemes amb la parenta! Que l’última vegada que se m’oblidaren els mandaos, vaig acabar dormint a la quadra!

COMILITÓ 2: Cavalls! La carn de cavall també està molt bona! I té molt de ferro! Amb un allets i un entrepà està de ca-te-go-ri-a-mun-dial!

COMILITÓ 1: Deixa’t, deixa`t de cavalls… (alça el cap i tanca els ulls) Mmmm, la carn del Rossejat… És la millor… Ja l’estic olorant… (torna a la realitat) Ara que… et dic una cosa, estos dies que estem de batalles i de reconquesta a la Corona d’Aragó, xé, que mai he entès jo als musulmans i la seua quimera amb la carn dels porcs… Ausaes que s’estan perdent el millor de la vida!

COMILITÓ 2: Quina cultura! Si tampoc veuen vi! Ni han provat en sa vida la misteleta de Godelleta! No saben el que es perden!

 (Apareixen per altre costat dos Sumayl’s)

SUMAYL 1: Al·là vos benïsca, soldats cristians…

(Els dos Comilitons es giren sorpresos)

SUMAYL 2: Hem escoltat tota la vostra infidel conversa. Deixeu de xafardejar i presenteu els vostres respectes als emissaris musulmans!

COMILITÓ 2: (Parlant entre ells) Xé, mira! Si abans parlem d’ells, ací tenim als que no mengen carn de porc! Xé, que no seran estos també veganos!

COMILITÓ 1: Collona, si són els Sumayl’s! (Ja, referint-se als emissaris) Quant de temps sense vore-vos, amiguets dels animals! Què ecologistes! Què moderns! També s’heu fet runners?

SUMAYL 2: Dotze anys, ni més ni menys, des que partirem d’estes terres. Així que aneu preparant les vostres pertinències i que les vostres alferes Ballesteres repleguen la bandera cristiana que, ací en la vila de Torrent, ja toca canvi de presidència a l’escala! (Assenyalant i amb gestos amenaçadors)

COMILITÓ 1: Mira! Amb quina arrogància arriben estos! Un poc de respecte a les tropes comilitones i ballesteres!

COMILITÓ 2: Això, això! Que som els custodis de les claus de la Torre i… i…. i, encara que mai s’haja obert, del pàrquing del Mercat! Per cert, què ha sigut de vosaltres durant estos dotze anys? On estàveu?

SUMAYL 1: (En plan xafardeig) Uy! Si no hem parat! Ja sabeu que els Sumayl’s som tots mig músics. Hem anat, d’ací cap a allà, viatjant i tocant per tota Aràbia.

SUMAYL 2: No es podeu imaginar les monedes que donen les xarangues! Hem tocat en els millors harems i per als millors califes! Un èxit de crítica i públic! I, entre cançoneta i cançoneta… ja sabeu… (en plan colegueta) hem provat uns manjars que no es podeu ni imaginar! (Tocant-se la panxa)

SUMAYL 1: Ay! Però s’estem fent majors i ja s’hem cansat de tant de viatjar. A partir d’ara tocarem només en Torrent i a la fresqueta del Trènor!

SUMAYL 2: Això, això! Aneu escampant! Que el nostre capità vol prendre possessió de Torrent el més prompte possible! Ja tenim les tropes acampades al Vedat, en una discreta zona coneguda com Santa Apolonia! La bandera mora que encapçalen els nostres companys Beduïns ja es veu des d’ací!

COMILITÓ 1: Uy, uy, uy… això no pot ser! (Assenyalant el públic) Si tenim la taula parada per a centenars de persones!

COMILITÓ 2: (Parlant amb diferents persones) Hola, què tal, com esteu, bé? / Còmodes? / Sí, ansiós, ara traguem el picoteo… / No, no, barrejat hui no repartim. Com vos agrada, eh, bandidos?

SUMAYL 1: Uy, vaja, quanta gent, ni m’havia donat compte! I, tota, gent de bé! (Arrimant-se a la taula presidencial) Mira, qui està ací! El Rochano! Ye, i al costat, el fill de Costa, el de la Fas! El de les Pirañes!

SUMAYL 2: (S’asoma a la taula) Què dius! Jesús Ros encara és l’alcalde de Torrent? Quina barbaritat! Si eixe home deu de tindre cent i pico anys!

COMILITÓ 1: (Intervenint) Sí, sí! És com el Cid! Va anar i va tornar!

COMILITÓ 2: Clar! Un clàssic! Perquè sempre tornen els clàssics!

SUMAYL 1: Però, mira! Si està quasi igual de jove! És el Jordi Hurtado torrentí!

SUMAYL 2: (Tornant als Comilitons) Vosaltres, els Comilitons, en canvi, sí se vos veu una miqueta més majorets. Tant que s’anaveu a menjar el món fa dotze anys…

SUMAYL 1: Sí, sí, menjar, però de veritat! Què brutos i fartons que ereu de joves!

COMILITÓ 2: Ye! Que això continua igual! (tocant-se la panxa)

 COMILITÓ 1: Ja, però ara hem criat! (Baixant el to, en plan confessió) Pareixem conills. Ens vàrem emparentat en les millors dames torrentines, d’eixes que tenen entrà de carro i camps de tarongers i, en estos anys, no hem deixat de tindre fills… Una cabassà tenim a la caserna!

COMILITÓ 2: Mira si criem, que al nostre pressupost ja tenim una partida per a festa infantil!

SUMAYL 1: Sí, sí… se vos veu més maurets! I amb menys monyo també! (riu, senyalant a Comilitó 2)

SUMAYL 2: En canvi, nosaltres, hem agarrat sang nova i jove i hem regressat amb ganes de tornar a donar guerra! I tenim, junt a nosaltres, als braus Beduïns! Així que, menys parlar i, ale, pel camí de Picassent! (senyalant cap allí). Ja decidiu vosaltres si feu paradeta al cementeri o no!

SUMAYL 1: Això, això! Que tenim moltes coses que preparar a Torrent abans que arriben les nostres tropes: (trau una llista i comença a repassar): omplir de datilers l’avinguda, construir en Vora Sèquia una zona per a abreujar els camells, replegar les graneres, apuntar la fórmula del xocolate de bollo…

SUMAYL 2: (interrompent) …una sepieta en el Marisquero, una cerveseta en Ca’ el Coixo, uns xurrets en Helados Tomás, les crestes d’Isidro… Molta feina tenim!

COMILITÓ 1: (riu) Com se nota que fa molt que no acampeu per ací! De tota la llista, haureu de conformar-se amb la copa de la casa del Chesús!

PART 2. CÀRRECS 2016                                                              

(Sona, de repent música èpica, 03 – Basil Poledouris – Anvil of Crom, a primer pla, després de fons)

VEU EN OFF: A vore, a vore, pareu un momentet! Que s’esteu despitant. Anem a vore si ens centrem un poc. El que estem esta nit celebrant és el Sopar de Nomenament de Càrrecs! Açò té un protocol clar i formal! (…)

PART 3. CÀRRECS 2017                                                              

(Torna la música de conte: 05 – In Dulci Jubilo)

(Apareix un nou personatge pel lateral, amb un mapa en la mà)

BEDUÍ: Anem a vore… Font de Banyes no… Canyà del Conill tampoc… Raval… Mmm… Poble Nou… Parc Central… Sí! Ací estic! Però… (mira al seu voltant com si no hi haguera públic) Si ací són tot finques! A on montem el desert? Que som Beduïns!

BALLESTERA: (Per sorpresa, apuntant amb una ballesta) Hey tú! Quieto parao! Ací en Torrent no aneu a muntar cap desert! Faltaria! Una cosa és que, amb el canvi climàtic, no hi ha que passeje per l’avenida abans de les vuit, però… d’ahí a construir-nos un desert! No, no, no!

BEDUÍ: Uy! I esta amb tant mala llet? Que encara no és la torre mora?

BALLESTERA: Pues va ser que no, cristianeta cent per cent.

BEDUÍ: Vaja. Pues quin problemón, perquè tenim els Sumayl’s i Beduïns les haimes montades a Santa Apolonia, però la zona és caríssima! Entre la contribució i que ens obliguen a pagar quota al club social, ens gastem un dineral!

BALLESTERA: El millor serà que busqueu un altre paratge. Heu mirat per Picanya? Ahí hi ha bungalows i adosaets aseats. Torrent no és toca i, com diria aquell, quan dic no, no és no. Les Ballesteres de l’amagada de la ploma som guapes i guerreres i no vos deixarem passar!

BEDUÍ: Uy! Per a tindre un nom amb tanta ploma es gasteu molt mal genit! En canvi, nosaltres els Beduïns som famosos per viure tan agustet al nostre desert i ser acollidors de la nostra kàbila plena de confort!

BALLESTERA: Pues a confortar-se al desert de les Palmes, perquè en Torrent, ja saps el que es diu… bon poble i bona gent! Així que vosaltres… fora!

COMILITÓ 1: (Intervenint) Però quin jaleo és este!

BALLESTERA: Tenim visita, senyor! Ha vingut Jasmin, la d’Aladdin!

COMILITÓ 2: (Nerviós) Ay, mare! Ay, mare! I ara un altre més! Quin desastre! L’acte formal en marxa, tots els convidats en taula, càrrecs en l’escenari… (mira entre les taules) …i els Templaris que si tenen fam, els Contrabandistes que si hi haurà prou vi, els Hospitalaris mirant si la coberteria és bona… i, nosaltres, amb els Sumayl’s i Beduïns ací molestant! Ens van a acabar arrestant a tots!

COMILITÓ 1: Llàstima que ja no quede ni foso ni cocodrils a la Torre per a llançar-los allí!

COMILITÓ 2: (desesperat) Açò o ve el nostre capità o no hi ha qui ho arregle!

VEU EN OFF: Per favor, tots atents, perquè anem a rebre al nostre Capità Cristià de 2017, de la filà Els Comilitons, En Vicent Burguera i Fernández.

VICENT BURGUERA (entre el públic, acostant-se a la taula presidencial): Xé, quanta gent! / Hola, com esteu. / Què tal! / Caloreta, eh! / Hola… (saluda a alguns que es trobe pel camí). Mare, està ben sentada ací? Ho voràs tot molt bé… Uy, mira, al costat de l’alcalde! Jesús! Cuida’m a ma mare!

COMILITÓ 1: Senyor capità! Com ambaixador seu, he de comunicar-li que tenim ací presents uns emissaris sumayl’s vinguts de lluny!

COMILITÓ 2: …i que no se’n van d’ací ni a poalaes!

COMILITÓ 1: Diuen que reclamen el seu dret a dirigir la ciutat. Nosaltres ja els hem explicat que no pot ser, que s’acosten si volen a Picanya, que Els Comilitons encara tenim molt que governar a la nostra ciutat.

COMILITÓ 2: I més, ara, que l’Ajuntament pareix una partida de Parchís: fitxa roja, blava, taronja, morada…

VICENT BURGUERA: …tranquils amics, no hi ha que sofocar-se ací en Terra Santa, on es respira pau i tranquil·litat, tenim temps pa tot. (DISCURS)

…però, en una nit tan especial, no puc de deixar de nomenar a les nostres aliades de la batalla festera, elles son les Ballesteres, qui seran les meues alferes encapçalant l’exercit amb la bandera cristiana.

VEU EN OFF: Per favor, tots atents, perquè anem a rebre a la nostra Alferes Cristiana de 2017 de la filà de Les Ballesteres, Concha Gallardo Gordillo!

CONCHA GALLARDO: (Discurs)

SUMAYL 1: (Parlant al seu company) Jo crec que estos cristianets no s’estan enterant de què va açò. Molt de barrejat, molta ballesta, però molt poc d’atendre a raons.

BEDUÍ: I, mira, que montar un desert dóna molta vida a una ciutat! En Ikea, ara que ve la calor, hi ha hamaques i sombrilles molt mones i a preus tiradíssims!

SUMAYL 2: Yeeee!!! Que se’n teniu que anar! Que se’ns va a fer tard i demà volem matinejar per a esmorzar a la Curra!

SUMAYL 1: Aaay! Tot menjar, tot beure, tot viure la vida! Que ja pareixes uno d’ells! Molt poca organització hi ha ací i la cultura musulmana ha de dur a Torrent avanços tan importants com…

SUMAYL 2: (tallant) Per fi! Ja està ací! El nostre capità! Ell ho arreglarà tot!

VEU EN OFF: Per favor, tots atents, perquè anem a rebre al nostre Capità Moro de 2017, de la comparsa Sumayl’s, En Vicent Simó Benavent!

SIBE: Però quin desastre és este? On està la catifa vermella per a rebre al Capità Moro! Home, Jesús (parlant a l’alcalde)! Què fas per ací? No em digues que continues manant 12 anys després!

SUMAYL 1: Senyor, som els vostres ambaixadors. S’ho hem explicat de totes les maneres possibles. Els duguem als torrentins les matemàtiques i l’astronomia, font i banys públics, plantes i animals exòtics, fins i tot una solució per al lio de qui mana a les Falles! Però no. Que no volen abandonar la Torre.

SUMAYL 2: Estos cristianets són molt cabuts. Tan de barrejat no els deu sentar massa bé… encara que… jo em faria un ara mateix…

SIBE: (Discurs)

SIBE: …però, junt a mi, junt a les meues tropes mores, necessitem una bandera de la mitja lluna i una alferes a esta batalla festera.

VEU EN OFF: Per favor, tots atents, perquè anem a rebre a la nostra Alferes Moro de 2017, de la comparsa Beduïns, Patricia López Navarro!

PATRICIA: (Discurs)

PART 4. INTERCANVI CÀRRECS                                                

(…)

PART 5. AUTORITATS                                                                

(…)

COMILITÓ 1: Molt bé tot, els càrrecs dalt, els convidats aplaudint, però a mi se m’estan fent les tantes i l’arreglo del Rossejat per comprar!

COMILITÓ 2: (Mirant als Sumayl’s) Es feu l’ànim d’anar-vos o, al final, tocarà una altra vegada fer una batalla d’aigua?

SUMAYL 1: Nosaltres d’ací no ens moguem ni un mil·límetre! Dotze anys d’èxode pel desert ben mereix una temporadeta gaudint de les terres torrentines!

SUMAYL 2: (Apuntant) …i d’un bon rossejat en Ca’ Divina!

VEU EN OFF: Bé, bé, com veig que no s’aclariu. Millor que el president de la Federació de Moros i Cristians de Torrent, en Daniel Català Pérez, puje a l’escenari a vore si, des d’allí, i el més breu possible, que ja comencem a tindre fam, intente arreglar este desastre. Un aplaudiment per a ell que, abans de parlar, entregarà als nostres càrrecs festers de 2017 una simbòlica torre.

(Música èpica: 08 – Basil Poledouris – Anvil of Crom, mentre puja el president a l’escenari, entrega les torres i després inicia el seu discurs)

PRESIDENT FMCT: (Discurs)

VEU EN OFF: Serà ara el torn de pujar, per a tancar l’acte, del nostre alcalde de Torrent, En Jesús Ros Piles qui, a més d’entregar a cada càrrec fester de 2017 un simbòlic medalló amb l’escut de la ciutat, ens dirigirà a tots unes paraules. A vore si ell és capaç de decidir qui té que quedar-se la Torre, Comilitons o Sumayl’s.

(Música èpica: 08 – Basil Poledouris – Anvil of Crom, puja l’alcalde a l’escenari, entrega les medalles i després inicia el seu discurs)

ALCALDE: (Discurs)

PART 6. CLOENDA DE L’ACTE                                                            

COMILITÓ 1: Un moment, un moment! A vore Chesus! Dani! Que a mi no m’ha quedat clar! La torre és mora o cristiana? Comilitona o Sumayl? Quina bandera presidirà: la cristiana amb les Ballesteres o la mora amb Beduïns? En resum: se quedem o se’n anem? Que jo tinc que anar a la carnisseria!

SUMAYL 1: Això, això, que ací els sis estem farts de parlamentar i fer d’encarregats!

BALLESTERA: Jo, per si de cas, la ballesta la tinc apunt!

BEDUÍ: Entonces, no hi ha desert?

SUMAYL 2: Jo també estic fart d’esperar… quasi que vaig a anar sentant-me en taula, que m’han dit que el sopar està a punt d’eixir i, a mi, l’airet del Parc Central… com que em dona gana!

COMILITÓ 2: No patiuuu, que segur que tot açò, si la interventora no posa pegues, es pagarà en hores extres. Jo ja tinc mirat un castellet ben fresquet per a passar el mes d’agost allà per Montserrat.

VEU EN OFF: Serà, doncs, el 25 de juliol de 2017 quan, amb la primera ambaixada, comence la segona part d’aquesta nova història entre Comilitons i Sumayl’s, Ballesteres i Beduïns. Una historia, segur apassionant. Una història que, gràcies a les vint-i-quatre filaes i comparses de Torrent, serà llargament recordada. Bona nit i gaudiu de la festa! Fins al 25 de juliol!

(Música èpica: 08 – Basil Poledouris – Anvil of Crom, aplaudiments i focs d’artifici mentre baixen de l’escenari a fer-se les fotografies de rigor)

FI

NOTA: Guió de l’espectacle escènic del Sopar de Nomenament de Cárrecs de 2017, organitzat per la FMCT i les Capitanies 2017 de Torrent.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: