Sí, sí, Bon Nadal. Amb totes les lletres. Els desitge un Bon Nadal a tots. No bones festes, BON NADAL, en majúscules. El meu company de columnes d’ací a l’esquerra (que no a l’esquerra ideològica), Miquel Àngel Gascón, fa uns dies feia esta mateixa reflexió a les xarxes socials després de comprovar com un any més, el consistori de la València cap on tant mirem, per allò de n’ofendre a ningú, al seu cartell anunciador ha titulat “Bones Festes” sense cap referència al fet central de les celebracions. Al Nadal.
Perquè sí, la societat és laica, tots han de tindre cabuda en ella, les tradicions religioses s’estandarditzen i cadascú viu la seua fe (o aquell quiénes somos, a dónde vamos y de dónde venimos) com millor sap i pot. Clar que sí. Però, al final, per ser políticament correctes, caiguem en l’absurd. L’absurd d’ometre què es celebra en estes festes. De fer un cartell amb un gest buit.
Crec que ningú s’ha d’escandalitzar si dic en veu alta que es celebra el naixement de Jesucrist. No passa res, home. I ningú s’ha d’ofendre. Ja hi haurà temps per a celebrar altres manifestacions religioses o altres festivitats. I qui no crega en estes, fenomenal, disfruta d’un parell de dies de festa. Si hi ha dies per a tots. Miren, si no, la balconada del nostre ajuntament, d’un temps a esta part, ha mostrat banderes i cartells per a tots els gustos. Que ací cabem tots!
El perill de ser massa políticament correctes és que, al final, no es reflecteix la realitat i, per tant, es desconnecta d’ella. Agrade o no a un sector de la població, amb consumisme o sense ell, amb hipocresia o sense ella: el 25, Nadal; l’1, Any Nou; i, el 6, Reis.
Bon Nadal a tots. I a totes.
NOTA: Artículo aparecido en el número 312 de La Opinión de Torrent
Miope 