Deixeu-me marxar

Foto2

18 anys. Tota una vida, amics. La que va des del naixement a la majoria d’edat. En eixes estan Els Comilitons. Enguany complint 18 anys a la festa. Encara que no ho aparenten, ja no són uns crios. Quantes històries, vivències i aventures durant este temps. Però, mireu-los. Continuen fartant, rient, planejant bogeries i obstinats en viure a la seua manera. No canvien. Poden dir orgullosos que, arribats a la majoria d’edat festera, gaudeixen de bona salut. La veritat és que el seu sistema vital funciona. Però tot no és perfecte. No. Hi ha un punt fosc.

Sí. Sóc jo. Jo sóc eixe punt negre.

Em presentaré. Hola. Sóc el traje de faena. Sí, sí, aquell tot negre amb caputxa i escut daurat. Què tal, encantat. Ací, on em veuen, també tinc 18 anys. He crescut amb ells. El problema és que, amb les vestimentes, deu passar com amb els gossos, que un any val per set. Estic major. Molt. He de tindre, aproximadament uns 126 anys. No sé vostès com ho veuen. Però, jo, vist el pas del temps, vist el meu estat, necessite una jubilació. Però ja.

Perquè l’edat es nota. Igual en els més recents no, però, en els antics… Ay, mare. Se’ls cau la creu a trossos! O està tan descolorida que és blanca! Una vergonya. Hi ha fins quatre o cinc tipus de creus. I, tot açò, obviant que les primeres generacions que, per això de no calfar-se el cap, ni es mesuraren. Com ho escolten. Simplement, feren talles estàndard, com si estiguérem al Zara. I així els queda. A uns llarg i a altres curt. I, de tela, més calorosa no puc ser. No tingueren ni la dignitat de fer-me fresquet.

Quin poc trellat. Els primers anys ho entenia. La joventut i la falta de diners tot ho aguanta. I, jo, tenia l’esperança que quan arribaren les capitanies i alferecies em retiraren amb honors. Totes les filaes i comparses han aprofitat sempre per a renovar vestuari. Però ells no. Ja saben. Tenen la seua manera de fer les coses. Per què actuar com la resta? No. Al seu puto rollo. I, val, tinc un germà major més guapo i lluidor per a l’Entrada, però, a mi, res. Continue igual. Fent-me major i deteriorant-me públicament davant tota Torrent. Quina vergonya.

A fer la mà. Tinc que proclamar-ho públicament. Comilitons, no puc més. Estic vell i gastat. Ja està bé, collons. Per favor, retireu-me. L’any que ve vos toca Capitania, tingueu sentit comú i renoveu el vestuari. Poseu-se guapos i fresquets. Sé que ha arribat la meua hora. Ho assumisc amb dignitat. Però la decisió és només vostra.

Tingueu clemència.

Deixeu-me marxar, per favor.

NOTA: Artículo aparecido en el Llibre de Festes de Moros i Cristians de Torrent 2016

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s