Qui em coneix sap que sóc gent de pau, però també que no soporte la mala educació. Per això fa un parell de diumenges tirava fum quan vaig contemplar a la placeta de l’Església com quatre Presidents Infantils (que esperaven el seu torn per a rendir ofrenes a una fallereta al Parroquial) es pujaven dalt de la recent restaurada Creu de Pere Mora per fer-se unes divertides instantànies.
En juny de 2010 en esta mateixa columna ja li rendia homenatge a un dels monuments més antics (de finals del segle XVI) de Torrent i que, per desgràcia, passa prou desapercebut. El trist del cas dels fallerets no és el que feren (a certa edat, el coneixement no dóna per a més), sinó que ningú els cridara l’atenció. I, quan dic ningú, dic cap president major i pare presents. Vaig tindre que ser jo per dos vegades.
I que em perdonen els fallers, perquè no es qüestió de generalitzar i no es tema de festiu sinó de (mala) educació, però, redèu, pareixia el més normal del món pujar-se a un dels pocs patrimonis històrics de Torrent, de la mateixa manera que altres li peguen tan tranquils balonades a la Torre.
I no creguen, la culpa també és nostra, dels que callem, dels que no recriminem esta i altres mostres de mala educació. El nostre silenci ens fa còmplices. Una llàstima, perquè és essencial conèixer el passat per a entendre el present i afrontar millor el futur.
De fet, amics fallerets, la Creu de Pere Mora es traslladà del camí de València (on va ser destrossada a la Guerra Civil) a la seua actual ubicació per l’alcalde Miquel Mora Muñoz.
Per cert, un dels propulsors de les falles a Torrent.
NOTA: Artículo aparecido en el número 285 de La Opinión de Torrent
Miope 