Per què Comilitons?

IMG_4170

Miren aquest llibre. Si fullegen pel bàndol cristià, voran que tots els noms de les filaes es podrien qualificar de normals. Denominacions totes molt medievals: Forquers, Guardians, Conqueridors, Hospitalaris, Cides… Però… Comilitons? Perdò? Comilitons? En sèrio? Per què eixe nom? Qui se’l ha inventat?

Moltes hipòtesis s’han formulat des que, en setembre de 1998, l’home de Botafocs ens passara una llista amb possibles denominacions per a iniciar la nostra pròpia història (i quina història!) en les festes de Moros i Cristians a Torrent. Allí estava escrit “Comilitons”. I, clar, ens entrà per la vista. Tenia ganxo. Era cool. Molava. I ja no vàrem preguntar per cap més. Només volíem ser Comilitons. Per a ser més exactes, ens varen designar ser “Els pobres Comilitons del Temple de Salomó”.

Temps després, allà per 2005, rebuscant entre llibres per a la Capitania, vàrem descobrir la vertadera història, la de l’any 1118 (encara que altres estudiosos parlen de 1120) quan, Hugo de Panys va establir, junt a altres companys de croada, una ordre, Els Pobres Cavallers de Crist, amb la missió de defendre a tots els peregrins que visitaven Terra Santa dels infidels i bandits. Eren com l’Equipo A de l’època, però amb els vots de pobresa, castedat (Ay!) i obediència.

Balduí II, rei de Jerusalem, com es poden imaginar, estava la mar de content, ja que, es va trobar, gratis, una força militar de seguretat. Es devia fregar les mans amb descomunal ganga. Per això, com a mostra de gratitud, els va cedir com allotjament la mesquita Al-Aqsa, l’antic temple de Salomó. Per això, en 1129, quan l’ordre va créixer tant que va tindre que refundar-se, passarien a denominar-se Templaris.

Ho sabem. Molt bonic lo del temple aquell, però continuen sense entendre allò de Comilitons. Anem. El diccionari de la RAE refereix que Comilitón (o Conmilitón) ve del llatí“Commilĭto, -ōnis” i significa “Soldat company d’altre en la guerra”. Una definició que plasma perquè som tan batalladors i que té a camarada com a sinònim. Això sí, fins ací, tots els que pensaven que el nom es referia a eixa fama de ser gran menjadors (allò de “Si la torre és cristiana, la taula és comilitona”) tindran que esperar. Per ara.

Però, arribats a este punt… Som els únics Comilitons al món? Gràcies a l’infal·lible sistema de teclejar el nostre nom en Google hem descobert que no.

Per exemple, hem trobat a un tal Comilito Sastoque, un senyor colombià i expert en bones practiques deontològiques de la informació. També hem escoltat esta paraula en la banda sonora del videojoc “World of Warcraft”, en el tema “Invencible”, on es pot escoltar “Comilito equinus, orbitas lacuna”, que traduït significa “O cavall, (el meu) company incondicional…”. Per cert, Conmilitón en alemany es tradueix per Kriegskamerad. Val, ho sabem, és informació supèrflua, però quedava superculte en l’article.

Però no se’n vagen, que encara queda més. A més, com que no hem trobat cap publicitat per a pagar la nostra part d’esta revista, doncs tirarem de literatura per a omplir pàgines. Buscant en el mismíssim Facebook, hem trobat un perfil que es diu “Pauperes Conmilitones Christi” ubicat, de nou, en Colombia. Desconeixem les nostres arrels allí, però, ja els hem enviat una sol·licitud d’amistat a vore que cau.

A més, si recorden, però una estranya dislèxia, durant estos setze anys de vida, molta gent ha confós Comilitons amb Comelitons. Així que, posats a rebuscar en el fem, ho hem teclejat i, voilà, han eixit resultats. I molt bons. Segons el prestigiós Yahoo! Argentina, Comelitones és una ”fiesta donde el principal objetivo es degustar alimentos de forma exagerada y hasta reventar”. Ahí sí. Este significat sí que ens toca de prop. Per fi demostrat que som grans menjadors.

I ja acabem. Per últim, seguint en la nostra delirant recerca, pareix que inclús hi ha una pel·lícula italiana amb el títol de “La Gran Comiltona” per a fer referència a un gran banquet que acaba a lo bèstia i també hem trobat un restaurant a Ciudad Satélite de Mèxic amb el nom de “El Comeliton”.

Però tornem al principi. Per què Comilitons? No ho sabem. Destí? Casualitat? Pura ignorància? Tonteria com una catedral? Qui sap. El que està clar és que un nom “normal” tampoc ens pega. I preferim escriure nosaltres la nostra pròpia història. Que, quan algú, al teclejar “Comilitons” a Google ens trobe a nosaltres ben dalt. Sense necessitat de Community Manager.

Perquè som Els Comilitons, ni millors ni pitjors, diferents.

NOTA: Artículo aparecido en el Llibre de Festes de Moros i Cristians de Torrent 2014

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s