Utòpics

A estes altures de la pel·lícula, crec que tots ja ens coneixem de sobra, així que es tonteria anar-se’n per la tangent, que ja sabem cadascú cap a on tira i quina és la seua forma de veure les coses. Per això, quan, durant estes falles em preguntaven quin monument m’havia agradat més, la meua resposta era sempre la mateixa: Cronista Vicent Beguer Esteve.

I, clar, hi havia de més majestuosos i, sobretot, de més bonics. No ho dubte. Inclús puc entendre que alguns pensaren que no seguia els canons tradicionals. Però, què volen que els diga, em va parèixer fantàstica la seua proposta. En un temps tan banal i relativista com el que vivim, que algú aposte pel ben comú, pel civisme, per un futur millor, em pareix quasi un miracle. Tant de bo no feren falta propostes com la seua.

I, no només pels 600 kg de menjar per al Punt d’Aliments, que ja és, ni tampoc per les col·laboracions amb col·lectius com Soterranya o Adisto, que també és important, sinó pel seu lema, per proclamar en veu alta que “Molta gent, en xicotets llocs, fent menuts gestos, poden canviar el món”, per creure que altre món és possible i que podíem desitjar-ho amb unes cintes de colors.

I clar, respectaré que a alguns m’acusen d’utòpic, però com canta aquell genial cantautor cubà: ·Dirán que pasó de moda la locura /
dirán que la gente es mala y no merece /
más yo seguiré soñando travesuras /
(acaso multiplicar panes y peces).

Siguem utòpics. Construïm un món nou.

NOTA: Artículo caparecido en el número 266 de La Opinión de Torrent

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s