“…tan gratos para conversar, no hay como el calor del amor en un bar” cantaven als vuitanta Gabinete Caligari configurant per sempre la nostra imatge mental i fraternal dels bars. Enguany, la beguda refrescant més famosa del món s’ha aprofitat d’esta idealització per a convidar-nos proper 29 de juny a desfilar cap al nostre bar de capçalera i celebrar el fictici dia de Sant Bar-tolo.
Eixe dia a Torrent tindran 329 on escollir. Ni més ni menys. Eixa és la xifra que apareix a l’Anuari Econòmic La Caixa 2012 en índex d’activitat de restauració i bars. Som la quarta potència de la província, però abans eren més. De fet, entre 2006 i 2011, s’han reduït en un 10,6%. Tenint en compte que, segons la mateixa font, som uns 80.610 habitants, toquem a 245 persones per bar (en Andalusia, la number one, ixen a 179).
El periodista Toni Garrido deia a la ràdio l’altre dia que Espanya es nodreix intel·lectualment i econòmicament del que esdevé als bars. Quanta raó. Allí es confeccionen els plans més seriosos i absurds davant d’una cervesa, papes o un entrepà d’embotit. Allí ens agrada filosofar, enamorar-nos, planificar, criticar, somniar, riure o plorar.
Però, no oblidem, és una activitat econòmica. Segons Onda Cero som la primera potència europea (com ens encanta fugir de casa!) amb un milió de treballadors en tota Espanya suposant el 3% del PIB. Llocs de treball amb cares conegudes. Segons un altre estudi, el 70% coneixem el nom del nostre cambrer i li deixaríem les claus.
Un bar no és únicament una consumició. És un espai on sentir-se com a casa, agust, socialitzant-te. Quan fem plans, deuríem replantejar-nos si traslladar-nos a València, a un centre comercial o quedar-nos a Torrent. Tenim molts i molt bons bars, cafeteries i restaurants.
I, tots, amb noms i cognoms.
NOTA: Artículo aparecido en el número 250 de La Opinión de Torrent.
Miope 