No és tan difícil que els principals partits polítics es posen d’acord en el que realment és important per a Torrent, donar veu a qui no té representació, ser ciutadania activa, que les associacions vertebren la ciutat. No és tan difícil tindre la ciutat neta, utilitzar les papereres, separar vidre, plàstic i paper, replegar els excrements del teu gos, respectar l’horta. No és tan difícil col·laborar amb el Banc d’Aliments, Cáritas, donar sang, ser sensible amb el necessitat. No és tan difícil dir bon dia, parlar en valencià, ser persones crítiques i tolerants, comprensius amb els demés i exigents amb un mateix, desconnectar el mòbil, la televisió i llegir un llibre, informar-se, preguntar, no difondre rumors. No és tan difícil col·laborar amb l’educació dels fills, no malcriar, aprendre anglès, innovar, millorar la nostra competitivitat. No és tan difícil ser consumidors responsables, comprar a Torrent, invertir en nosaltres mateixos, passejar pel Mercat, pel barri, aparcar bé el cotxe, respectar a vianants i bicicletes, utilitzar transport públic, caminar, fer esport, menjar fruita i verdura, dur una vida saludable. No és tan difícil participar en les activitats municipals, viure les festes, respectar a qui no li agraden, assaborir les tradicions, fer poble, cuidar del nostre patrimoni. No és tan difícil oblidar-nos de la picaresca, col·laborar amb la Policia, pagar els impostos, demanar serveis a canvi i exigir justícia si no hi ha. No és tan difícil aconseguir una societat igualitària, no discriminar per sexe, raça o religió, que no siga un món amb dues classes de persones. No és tan difícil utilitzar el sentit comú per a prendre les nostres decisions, des de les municipals a les personals. No és tan difícil. Jo, almenys, ho veig així.
Es qüestió de voluntat. De bona voluntat.
NOTA: Artículo aparecido en el número 248 de La Opinión de Torrent.
Miope 