Els no-moments. Els presente una nova teoria estúpida. Eixos minuts, hores o èpoques on sembla que tot s’atura. Pose un exemple: la vida de 16:00 a 17:00. Llevat que s’estiga treballant o en una bona sobretaula, no m’entra al cos cap activitat que no siga la migdiada. Encara que siga curta i amb un xiquet…

Els pantalons pirata, les renyoneres, el Tamagochi, els bolígrafs de quatre colors, els pins, ballar el Aserejé, Macaulay Culkin… algunes modes conforme vingueren se’n anaren. Ja ni les recordem. Possiblement per vergonya. Altres són pendulars. Enguany toca les Samba com altra temporada foren les New Balance. De caure en les modes ningú s’escapem. La majoria…

Jo no m’ho creia. No podia ser. Demà fixa’t, em deien. I tenien raó. L’havien mogut. En la placeta del col·legi del meu fill no tots els bancs de pedra estan al seu lloc. Hi ha un apartat, desubicat, casualment col·locat just enfront d’una planta baixa. Algú el traslladà a pols fins a la porta…

Anem a jugar a la ciència-ficció. S’imaginen que s’organitzaren unes jornades sobre política local i només participaren com a experts els partits sense representació al consistori? Ciudadanos, Els Verds, Més per Torrent, Contigo… Seria estrany, no? Poc seriós. Inclús contradictori. Com fer la Setmana de la Llengua a Torrent i que les conferències siguen exclusivament…

Anava jo a la meua, intentant fer memòria del que devia comprar, quan se’m va apropar per darrere. “Eres Carles, veritat? Volia donar-te les gràcies per l’article”. Era Raquel, la germana de Vicent. Feia poc de la seua mort. No vaig saber què respondre. Hi ha agraïments que mai voldríem escoltar. Conversàrem un moment. Sobre…