Les sis i mitja. Encara allarga el dia. Aprofitem. Eixim. Recaos. Mandaos. Mire al cel. Hui tocarà tronà? Quina ràbia em donen les voreres estretes. I els cotxes que aparquen damunt. Fins a que no dus carro ni ho veus. Uns xavals criden en la placeta d’enfront. La mascareta per baix del nas. El Monster…

Diumenge 15. Mare de Déu d’agost. Mai haguera imaginat escriure en estes sufocades dates una columna sobre falles. La Covid no només ens ha distanciat, també ha canviat moltes coses de lloc. I anem perduts, clar. Tant com atrevir-se a fer pronòstics en una (nova) realitat tan canviant. Vaja vostè a saber com anirà l’invent.…

Òbric l’ordinador però no teclege cap paraula. Mire les notes del mòbil amb possibles idees i cap surt fluida. No sé que fer. Se’ns està posant complicat als columnistes escriure sense caure en la repetició. Covid. Contagis. Enguany no es pot fer. Mascaretes. Vacunació. No hi ha altre assumpte més. El virus ha envaït les…

Si una estoneta al mes solen aturar-se per esta pàgina, recordaran que a l’anterior columna em trobava moltpreocupat. Alarmat, ofuscat, teniasospites que un doble meu (supose que ben plantat, agradable al tracte i amb miopia) havia comunicat la meua no continuïtat al Consell de la ràdio municipal de Torrent per motius personals, fet del que…

Una de les llegendes urbanes més famoses conta que cadascú de nosaltres té una persona idèntica en alguna part del món. Inclús se li ha encunyat un nom en alemany, doppelgänger, que significa“el doble caminant”. Jo no me la creia fins a fa uns dies. Ara tinc sospites que no deu estar molt lluny el meu doble, perquècrec que, el molt caradura, ha realitzat gestions en el meu nom. La…