Òbric l’ordinador però no teclege cap paraula. Mire les notes del mòbil amb possibles idees i cap surt fluida. No sé que fer. Se’ns està posant complicat als columnistes escriure sense caure en la repetició. Covid. Contagis. Enguany no es pot fer. Mascaretes. Vacunació. No hi ha altre assumpte més. El virus ha envaït les…

Si una estoneta al mes solen aturar-se per esta pàgina, recordaran que a l’anterior columna em trobava moltpreocupat. Alarmat, ofuscat, teniasospites que un doble meu (supose que ben plantat, agradable al tracte i amb miopia) havia comunicat la meua no continuïtat al Consell de la ràdio municipal de Torrent per motius personals, fet del que…

Una de les llegendes urbanes més famoses conta que cadascú de nosaltres té una persona idèntica en alguna part del món. Inclús se li ha encunyat un nom en alemany, doppelgänger, que significa“el doble caminant”. Jo no me la creia fins a fa uns dies. Ara tinc sospites que no deu estar molt lluny el meu doble, perquècrec que, el molt caradura, ha realitzat gestions en el meu nom. La…

Tots ens creiem molt sabuts, capaços, preparats, però hi ha coses en la vida, moments, situacions, que no les entens fins que no les vius en persona. T’ho pots imaginar, però no arribes a comprendre la magnitud fins que no et toca directament. Jo ho aprés en este últim any. Estic segur que ocorre idèntic amb la Covid-19. Tots hem patit el temor al contagi, les restriccions, les molèsties de…

Una carta. Cada setmana. Sense excepció. Eixa fou la tàctica d’Andrew Dufresne per a pressionar al senat americà fins que li concedira una ajuda econòmica per a millorar la biblioteca de la presó de Shawshank. Segur que recorden com conclou esta subtrama dela magnífica “Cadena Perpetua”: després de rebre un xec de dos-cents dòlars a canvi de detindre les cartes, Andrew passà a enviar dos a la setmana. Finalment va aconseguir una assignació…