Les sis i mitja. Encara allarga el dia. Aprofitem. Eixim. Recaos. Mandaos. Mire al cel. Hui tocarà tronà? Quina ràbia em donen les voreres estretes. I els cotxes que aparquen damunt. Fins a que no dus carro ni ho veus. Uns xavals criden en la placeta d’enfront. La mascareta per baix del nas. El Monster en la mà. Altra addició permesa. S’escolten sons d’instruments al Círcul. Uns xiquets amb uniform juguen al parc. Fray Luis observa tot, impertèrrit. Baixem per Santa Ana. Com m’agrada este carrer. Encara queda pa al forn de María Ángeles. Quina olor. Al cantó han obert una altra barberia. Hipster gipsy king. Quina ironia. Mentres a la Plaça van menguant els comerços de tota la vida. Ni el nou antic mercat els salva. Uns xiquets juguen a futbol. La Torre com a porteria. Més ironia. En Torrent no es permet jugar amb baló però a l’emblema de la ciutat l’unflen a pilotades. Les terrasses van guanyant vida. Em trenca el cor vore Divina tancada. Les oronetes fan soroll. Van d’arbre a arbre. En res volaran. La tardor serà una realitat. Sonen les campanes. El so etern. Creuem el Raval. Passem per la porta de Comilitons. En uns dies tornen els moros. Què estrany és tot. Tornem pel Convent. Quantes vegades hauré pujat per ací? El Llustre ja està tancant. Se’ns està fent tard. Una última parada. Mira al iaio, Pep. Està fent-se un cafè. Enfront del institut la millor fresqueta de la contornà! Alfonso el frare ens fa riure. Mire el rellotge. Fa més d’hora i mitja que vàrem eixir. S’hem parat amb tots. I no passa res. Què bé es viu quan no hi presa. Quin plaer és setembre. Retrobar-nos. Ací. On ens vàrem criar. Perdoneu-me, però mai entendré els que fugiu de Torrent, del casc antic, de casa.
Perquè com en casa en cap lloc.
NOTA: Artículo (ampliado) aparecido en el número 378 de La Opinión de Torrent.
Miope 