Qui vam viure l’eclosió dels moros i cristians de Torrent, allà pels dos mils, sabem que, sense ser premeditat, cada filà i comparsa de forma natural va anar formant-se una personalitat pròpia. La ingenuïtat i espontaneïtat d’una festa que no era pròpia, sense referents locals, ho va facilitar. Ara als cuartelillos costa distingir qui és qui, semblen tots iguals, pocs es pareixen als pares. Alguns caràcters festers brotaren amb més notorietat que altres, no hi ha res pitjor que…

El calor me mata, cantava Kiko Veneno, i també provoca errors. En l’anterior article, jugant amb la potent personalitat dels Berberiscos, afirmava que, dins d’alguns dels seus pecats, menjaven rossejat en Mig Any i havien tingut un solaret de bades i no era cert com prompte em feren saber (vaja, un poc sí els preocupa què es pensa d’ells). Així que…