Mare meua! No m’ho crec ni jo! Amb este que estan començant a llegir, ja sumen dos-cents els articles que duc publicats a estes pàgines. Happy birthday to me! He necessitat poc més d’onze anys per a arribar a esta xifra. Així que, al ritme actual (ja saben que, amb la crisi de la publicitat, La Opinión de Torrent va passar de quinzenal a mensual), en 2026 faré les tres-cents columnes i tocaré les cinc-centes en 2043. Bé, tot açò si els editors, lectors i la salut m’ho permeten. Déu dirà.
La qüestió és que ara m’assalten dos dubtes. Hauré repetit algun tema sense donar-me compte? La veritat és que no m’atrevisc a comprovar-ho. Si algun dels meus fans (que els tinc) ho sabeu, xatos, no m’ho digueu, que preferisc viure en la ignorància. I l’altre: si cada article em costa de mitja uns trenta minuts d’escriure, he utilitzat quatre dies i quatre hores parlant de Torrent. En què els podria haver invertit? I això qui m’ho paga? Amate? Mamen? La Català? El Rochano?
Lo pitjor de tot és que, sabent que esta columna es publica en agost (l’estic escrivint un 3 de juliol, que uno és previsor), no espere moltes felicitacions ni palmadetes en l’esquena. En Torrent no queda ni el tato. Ale, tots a la fresqueta del Vedat, Calicanto o l’apartament! I els que es queden, no trauen el nas fins que refresca a poqueta nit. Li diré a la meua Santa que em cante aniversari feliç i ja bufaré els ciris jo soles. Quin remei!
Però, no passa res. Que uno ja és major per a saber el que vertaderament és important. L’antiguitat al càrrec, ja saben.
Perquè supose que ara ja cobraré trienis o algo paregut, no?
NOTA: Artículo aparecido en el número 332 de La Opinión de Torrent
Miope 