Existeixen. Que sí. Que els programes electorals existeixen. Ho he comprovat. Només tenen que entrar en Internet en la web de cada partit polític i ahí, en primera plana, tenen el programa a tot color, amb imatges ben boniques, titulars destacats, infografies i tal. Tot per temes. Cliquen on vulguen i, sorpresa, poden llegir les propostes de cada partit. És més, si són dels valents, dels de llegir profundament, inclús podrien comparar les propostes i, ah, vore si concorden en la seua forma de vore la vida.
Els dic tot açò per a que després no es queixen. Voten el que consideren, clar que sí, que ningú els lleve eixa possibilitat, perquè votar és un dret però, atenció, indirectament, també té els seus deures. Com, per exemple, com els deia, informar-se de les propostes per a no votar perquè sí o votar en contra de.
Siguem seriosos i responsables per una vegada. Les polítiques nacionals, el que votaran d’ací un diumenge ens afecta, clar que sí. Miren, si no, com a nivell autonòmic (per exemple, en l’educació) més d’un ara està preguntant-se com pot ser què, que no sabia què, que jo no m’esperava açò. S’havieu llegit els programes? Ho posava ben clar. Siguem una democràcia més madura, que ens fa falta, tant a electors com a elegits.
I, ja lo d’extrapolar els números de les Eleccions Generals a nivell local, ho deixe per als politòlegs. Jo sempre dic que algo hi ha. Que estem parlant (políticament) de pares i fills. Que hi ha como una ona (espiral del silenci, diuen els que saben), un run-run. Però és impossible mesurar-ho. I, ja saben, al final, interpretant els resultats tots sempre guanyen.
En tot cas, el dia 26, voten.
Però, abans, peguen-li una mirada als programes.
NOTA: Artículo aparecido en el número 307 de La Opinión de Torrent
Miope 