«En el fragor de la batalla / en lo mas crudo del frío invierno / yo seré tu hermano de sangre / y tu refugio en el infierno». LOQUILLO (Hermanos de sangre. 2006)
Una paraula no serveix per a rés si no té significat. Bany, clam, pa, mai, crack. Paraules que tenen el sentit concret que li donem. Que nosaltres ens anomenem Els Comilitons no es fruit de la casualitat o d’un formalisme. Té un origen. La paraula Comilitó prové del llatí “Commilĭto-ōnis” i va nàixer amb el significat “Soldat company d’altre en la guerra”.
La configuració del seu significat ens retrocedeix a l’any 1118 quan, Hugo de Panys va establir, junt a altres companys de croada, l’ordre Els Pobres Cavallers de Crist amb la missió de defendre a tots els peregrins que visitaven Terra Santa dels infidels i bandits. Eren els companys de guerra. Els Comilitons.
Una definició que, en 2015, plasma perfectament la nostra filosofia de vida: batalladors i camarades. Un exèrcit guerrer però unit. Anem a mort els uns amb els altres. Si triomfa un triomfem tots. Si un cau, tots l’alcem. Patim quan un dels nostres passa dies difícils. Celebrem i brindem als dies bons. No hi ha terme mitjà. Som una unitat indivisible. Tots o ningú.
I així s’hem comportat durant dèsset anys. Apunt d’arribar a la majoria d’edat, mirem enrere i ens adonem que si hem crescut sosteniblement fins a ser una de les filaes més nombroses, ha sigut per respectar els nostre codis interns. S’hem mimat. Cada membre ha volgut sumar al projecte als seus amics més íntims perquè volien que disfrutaren d’esta gran família. Els nostre xicotet índex de baixes demostra que costa abandonar el nostre exèrcit.
Quan tenim convidats a taula, molts es sorprenen de l’organització quasi militar de muntar i desmuntar. Altres somriuen al contemplar com, quan qualsevol comilitó entra a la Caserna, saluda un per a un a tots. També hi ha qui ens pregunta el perquè de desfilar tots junts en batalló. O el fet que votem sempre a mà alçada, sense alçar acta, parlant i actuant de cara. I, totes les preguntes, sempre tenen la mateixa resposta: Som Comilitons, companys de guerra.
Les festes passades, algunes de les nostres interminables tertúlies, entre rialles i animalades, tocaren el fenomen televisiu “Juego de Tronos”. Sense respectar allò de la castedat (qui dubte de la nostra masculinitat?), som com la Guàrdia de la Nit, amb un jurament silenciós que ens regeix. Lluitem, caminem, treballem junts.
Entreguem la nostra vida i el nostre honor al Comilitons durant esta nit i totes les que ens queden per vindre.
NOTA: Artículo aparecido en el Llibre de Festes de Moros i Cristians de Torrent 2015
Miope 