Menuda s’ha muntat. Joves contra majors. Nous aires contra veterania. Renovació contra experiència. Perquè, sin comerlo ni beberlo, en les últimes setmanes s’hem desdejunat com dins del PSPV-PSOE i Compromís de Torrent el debat entre joves i vells s’ha instaurat. Ros i Campos. Beguer i Alabajos.
Evidentment tot no és ni blanc ni negre, sinó d’un gris ple de matisos. Ni són dos grups tan enfrontats ni tan fragmentats per edats. Però, com estem tan acostumats al titular ràpid i poc reflexiu, la imatge externa, la sensació que queda, és que dins de les dos formacions s’està escollint entre els de tota la vida i les cares noves.
Doncs ni una ni altra. És un debat absurd. Conec a molts joves amb idees caduques i persones majors amb plantejaments moderns i dinàmics. Jo no entenc d’edats sinó de qualitat i preparació. Ho saben, no és la primera vegada que parle de la necessitat imperiosa que en la classe política impere la meritocràcia i no l’amiguisme.
En estos dies on, entre primàries, comencen les primeres preses de contacte per a formar les futures llistes electorals, què important seria que els partits locals tingueren on escollir entre gent preparada, de prestigi, amb currículum, i no tindre que agafar a qui tire més hores al partit i les típiques quotes de joves, casc antic, andalusos, Xenillet, església, falles, etc.
Dic més, a mi em cridaria més l’atenció un programa que em detalla qui és, què ha fet i què proposa cada membre de la llista que en altre amb noms i cares somrients al Trènor sense cap més informació.
Que no estem per a tonteries ni demagògies.
NOTA: Artículo caparecido en el número 278 de La Opinión de Torrent
Miope 