“La raboseta mor per la goleta”, quantes vegades he escoltat esta dita valenciana a món pare i quantes vegades se m’oblida. Ni més lluny que en l’anterior article. Tant vaig ironitzar sobre eixa tendència al I+D a la Setmana Santa torrentina que, com no, aní a per llana i vaig tornar esquilat. Durant la passió ho hem vist de tots els colors (com els polars): bàculs lluminosos, processons contraprogramant-se, ritmes paxanguers, gorretes, dolçaines…
Com sempre dic, són coses meues. O no. He constatat que no sóc l’únic que pensa que en les processons tot no val. Però ni en la Setmana Santa ni en les nostres vides. Tot no val. Els temps estan canviant. I no només perquè un Papa puga renunciar o una Infanta ser imputada. Estem parlant d’un canvi més profund. Esta crisi ens està obrint els ulls per a dir ben alt que ja tot no val.
Hem de dir no a conductes incíviques al carrer, a despilfarrament públic i privat, a viure sense moralitat i ètica, a propagar prejudicis o rumors basats en mtges veritats, a la violència física i verbal com a solució, a la ceguera cap al medi ambient, a tant que veiem a Torrent i al món que no es por permetre. Tot no val ja en la nostra societat.
Sóc dels que pensa la situació actual hi ha que llegir-la en positiu. Preferisc el terme metamorfosi al d’indignat. Coincidisc amb la tesi del sociòleg i filòsof francès Edgar Morín quan parla de metamorfosi com a resposta evolutiva més adequada que la revolució: “En les crisis mundials, al mateix temps que actuen les forces desintegradores, les generadores desperten”.
El canvi ja ha començat. Encara és modest, invisible, marginal, dispers, però es mou. Comencem per nosaltres mateixos. Comencem per a assumir que en la vida tot no val.
NOTA: Artículo aparecido en el número 245 de La Opinión de Torrent
Miope 