No lo intenten. Nadie que no sea de Torrent lo comprenderá. No podrán alcanzar su significado exacto y emocional, su impacto social, su relevancia sentimental, su emblema religioso.
Se podrían escribir lineas y lineas de historias tristes, las de aquellas jóvenes torrentinas que soñaron con protagonizar su figura en una mañana de domingo.
Las hay, incluso, quien lo tocaron con la punta de los dedos. Pero no se materializó. No pudo ser. Cuántas lágrimas derramadas por un sueño incumplido.
Ser Reina del Encuentro Glorioso.
3 respuestas a “La Reina”
Una vez dijiste que la Triple Corona torrentina era Reina del Encuentro, Fallera Major y Capitana Mora / Cristiana. Anoche concluimos que Musa de la Música y Clavariesa Major son las dos Supercopas.
Jo enguany no ho porte massa bé. No perquè somiara ser Reina de l’Encontre (si, si, Reina “de l’Encontre”… res de Reina “del Retrobament!!!!), sino perquè no he complit alguns dels rituals torrentins que mai han faltat a la meua vida: Oficis de Dijous Sant… anar a vore el Vestit de la Reina a sa casa (des de fa uns anys, “a la Rural”)… escoltar els comentaris i opinions al entrar i eixir la gent… misa de Divendres Sant… menjar panquemao i coca mentre cuidavem les cadires del carrer per al Soterrar… vore penjar la Carxofa (a mi m’agradava més l’antiga!!!!) el disssabte mentre anaves a comprar a Ricardet o al Mercat… i Diumenge matinejar com un clau per vore la Reina i la Mare de Deu baixar el Carrer Convent… l’Encontre… i mentre es fa la misa, una cresta de la pastisseria de la Plaça… Encara estic a temps dels rutials de demà Diumenge de Resurreció… fins i tot de la cresta!!! Que tampoc ningú que siga de Torrent ho comprendrà…
Jo no ho haguera descrit millor…